Les meves sèries de televisió

A casa vàrem tenir la primera televisió, l'any 1961. Jo tenia 4 anys. Era una "Askar" amb un sol canal. Posteriorment, els pares van incorporar l'UHF que es sintonitzava amb una rodeta instal·lada al panell lateral de la dreta. Ara m'he decidit a fer un inventari de totes les sèries que he vist a la vida i el resultat és aquest:

Anys 60
Capitan de puerto (Harbourmaster)
Patrulla de caminos (Highway Patrol)
La mula Francis (Francis mule)
Furia (Fury)
Sugarfoot (Sugarfoot)
Bonanza (Bonanza)
77 Sunset Street (77 Sunset Street)
Rin tin tin (Rintintin)
Dick Tracy (Dick Tracy)
Combate (Combat)
Ella, él y Asta (The Thin man)
Los nuevos ricos (The Beverlly Hillbillies)
Los Intocables (The Untouchables)
Abbott y Costello (Abbott and Costello Show)
Superman (Adventures of Superman)
El show de Dick Van Dyke (Dick Van Dyke Show)
El Santo (The Saint)
El fugitivo (The Fugitive)
El gato Felix (Felix, the Cat)
Cheyenne (Cheyenne)
Bronco (Bronco Layne)
El llanero solitario (The Lone Ranger)
El Virginiano (The Virginian)
Buggs Bunny (Buggs Bunny)
Correcaminos (Road Runner Show)
Embrujada (Bewitched)
Granjero último modelo (Green Acres)
La familia Munster (The Munster Family)
Laramie (Laramie)
Las manos mágicas (The Magic Hands)
Looney tunes (Looney Tunes)
Los Picapiedra (The Flinstones)
Fantasias animadas (Merry Melodies)
Mi bella genio (I Dream of Jeannie)
Mr. Ed (Mr. Ed)
Mi marciano favorito (My Favorite Martian)
Perdidos en el espacio (Lost in the Space)
Perry Mason (Perry Mason)
Pixie y Dixie (Pixie & Dixie)
Rumbo a lo desconocido (The Outer Limits)
El show de Doris Day (The Doris Day Show)
Historias para no dormir
Huckleberry hound (Huckleberry hound)
El oso Yogui (Yogui Bear)
Las aventuras de Kit Carson (The adventures of Kit Carson)
Los invasores (The Invaders)
Don gato (Top Cats)
Viaje al fondo del mar (Voyage to the Bottom od the Sea)
El pájaro loco (Woody Woodpecker)
El diablo de Tasmania (Tazmanian Devil)
Lassie (Lassie)
La isla de Gilligan (Gilligan's Island)
La conquista del espacio (Star Trek)
El agente de C.I.P.O.L. (The Man of U.N.C.L.E.)
El gran Chaparral (The High Chaparral)
Doctor Kildare (Doctor Kildare)
El tunel del tiempo (The Tunnel Time)
Flipper (Flipper)
Los autos locos (Wacky Races)
Mision imposible (Mission impossible)
Mr. Magoo (Mr. Magoo)
Skippy (Skippy)
Los Vengadores (The Avengers)
Valle de pasiones (The Big Valley)
M Squad (M Squad)
Los invencibles de Némesis (The Champions)
Los Thunderbirds (Thunderbirds)
Los bribones (The Rogues)
Caravana (Wagon Train)
Superagente 86 (Get Smart)
Belphegor el fantasma del Louvre (Belphegor le fantôme du Louvre)
Daktari (Daktari)
Diego de Acevedo
Daniel Boone (Daniel Boone)
Los Monkees (The Monkees)
Mi oso y yo (Hurricane Coming)
Es usted el asesino?
Centro medico (Medical Center)
Mannix (Mannix)
Danger man (Danger man)
Ladron sin destino (It Takes a Thief)
Audacia es el juego (The Name of the Game)
Anys 70
Julia (Julia)
El rebelde (Johnny Yuma)
Ironside (Ironside)
Alfred Hitchcock presenta (Alfred Hitchcock's presents)
Jim West (The Wild Wild West)
Los persuasores (The Persuaders)
Canon (Canon)
Banacek (Banacek)
Sam Cade (Cade's County)
Las calles de San Francisco (The Streets of San Francisco)
Colombo (Columbo)
McMillan y esposa (McMillan and wife)
Hawai 5-0 (Hawaii 5-0)
La pantera rosa (The Pink Panther)
Los hombres de Harrelson (S.W.A.T.)
Baretta (Baretta)
Kojak (Kojak)
McCloud (McCloud)
La mujer policia (Police woman)
La isla de la fantasia (Fantasy Island)
Un hombre en casa (Man About the House)
Los Roper (George and Mildred)
Doctor Caparrós, medicina general
Vacaciones en el mar (Love Boat)
Anys 80
Doctor Caparrós, metge de poble
M.A.S.H (M.A.S.H)
Canción triste de Hill Street (Hill Street Blues)
Corrupción en Miami (Miami Vice)
Fama (Fame)
Remington Steele (Remington Steele)
Luz de luna (Moonlighting)
De professió API
Si, ministre (Yes Minister)
Si, primer ministre (Yes Prime Minister)
Radio Cincinnati (WKRP in Cincinnati)
Magnum (Magnum)
Juzgado de guardia (Night Court)
Anys 90
Treinta y tantos (Thirty Something)
Laura
Oh, Europa!
Oh, Espanya!Plats bruts
La memòria dels Cargols
Anys 2000
Psycho-Express
Majoria absoluta
Jet lag
Porca misèria
Anys 2010

La sagrada família

Fent un anàlisi ràpid, observo que més de la meitat les vaig veure durant els primers deu anys de vida i que, posteriorment, l'interès ha anat baixant dramàticament de forma exponencial. Vol dir això alguna cosa?

Un Te Deum per Europa

Així estan les coses. En els temps que corren, ser optimista és gairebé un deure.

Crònica d'una visita a la Fundació Miró

A la Fundació Miró l'hi tinc pillat el truco des de que l'any 1984 vàrem gravar el video "Etnografia de materials" amb el Poki, basat en l'arquitectura que Sert va crear per la Fundació i que parla de la construcció de les relacions socials. I no és extrany per que, ja des de la seva inauguració, la Fundació (obra de Miró + arquitectura de Sert) és un punt de l'espai bàsic del paisatge intelectual i emocional de la meva vida.

Són moltes les paraules clau que m'hi vinculen: Rosa Maria Malet, pintura-ofici-pare, Lindsay Kemp, Antonio Saura, Marcel Duchamp, Videografia-Antoni Mercader i, com a orígen de tot, un petit llibret que recomano, "Miró llegit" de A. Cirici Pellicer publicat per Edicions 62 (1971).




Kilòmetres de cotxe nou, funicular: ahir vàrem visitar la Fundació. La Dama i la Vagabunda hi van descobrir formes i colors especialment pensats per els seus ulls i ens vàrem permetre el luxe de dinar al restaurant com una família de turistes europeus: braç de patata amb salmó, carpaccio, macarrons, butifarra amb pastis de tonyina, copes de vi, aigua, refresc, cafè i finestrals amb llum de primavera. Alguns objectes i bibliografia del Miró ens vàren conduïr cap a l'estricte centre de Barcelona: un suís i d'altres petits dolços a la Pallaresa de Petritxol. Més llibres a la Documenta -com si no haguessin passat els anys- i retorn cap a casa.

Aquesta és la crònica d'una excursió a la ciutat.

Natura, cultura, ciència i literatura

Em sembla interessant reproduïr aquest passatge que he trobat a Tolstoi. Pot ser útil per pensar sobre les relacions entre l'home i la natura, i sobre les relacions entre ciències experimentals i ciències humanes. Ho trobo una bona manera d'entendre la modernitat:

"A més de les feines de la hisenda, que exigien una atenció particular durant la primavera, a més de les lectures, Levin havia començat aquell hivern una obra sobre l'explotació de la terra el pla de la qual consistia en això: que el caràcter del qui treballava la terra era pres com una dada absoluta, igual que el clima i el terreny, i per tal que totes les tesis de la ciència relatives a l'explotació de la terra es deduïssin no solament de les dades del terreny i el clima, sinó també d'un cert caràcter invariable del treballador."

"Anna Karèrina". Lev Tolstoi (1877). Editorial Proa, 2005, pg. 175.

Tempus fugit

No m'he pogut aguantar. He trobat aquest video que em sembla una història d'amor a una ciutat, fet amb una delicadesa exquisita. Aneu a Youtube per veure més videos de l'autor a qui felicito amb simpatia.

Vies llargues a l'hivern

"Cafè, copa i puro" (Roca Narieda)
6a (5b obl.)
435 mts.

Escalada amb el Vicens, el 25/10/2008 en 02:59:40 hores. Via llarga però molt ràpida. Matojera però amb tres moments guapos: el flanqueig del sostre, la fisura de 6a i el flanqueig del següent llarg. Descens, inacabable.


"Maduritas calientes" (Montsec de Rúbies)

165 mts / 6a

Equipada amb parabolts i reunions rapel·lables

Horari: 2,35 hores

Una via per ser feliç escalant en un entorn solitari i que serveix per pujar l'autoestima quan la fas tota de primer després de dos mesos de veure passar uns magnífics dies sense poder escalar gaire.

Escalada amb l'Eulàlia, el 16/11/2008.

La meva percepció és la següent:

L1 (40 mts./ V+).- Primers 10 mts. de V+ per no caure. Les dues primers assegurances (pont de roca i parabolt) allunyen. Després, V “d’anar fent” seguint una fisura. Bona roca en general però cal anar al tanto. Llarg molt agradable i interessant. R1 semi-còmode.

L2 (45 mts./ 6a).- Sortir per la dreta a superar un petit desplom (V+). Flanqueig a l’esquerre (IV+) i seguir una fisura recte amunt (6a) fins arribar a la reunió (V-V+). Una maravella de llarg. R2 comodíssima en repisa.

L3 (45 mts./ IV+).- El llarg simpàtic de la via. Només 5 parabolts en tot el llarg “per fer una mica de tarro” segons un dels aperturistes. Comença en diagonal cap a la dreta (III) fins a trobar una placa de ratlles “vilanovines”. Primer parabolt a 15 mts. de la R. El tema factor 2, aquí no compta. Opcionalment, podem llaçar una savina psicològica , 3 metres per sobre del parabolt. Després, anar pujant l’escala de ratlles i xapant els quatre parabolts restants. No us entretingueu a posar res. Poseu-hi coco i cap amunt. R3 còmode sota d’un desplom.

L4 (35 mts./ 6a).- El llarg tonto de la via. Típic final de les parets del Montsec entre ressalts de roca, vires herboses i savines. Sortim de la R per l’esquerre superant un pas tonto (V). Aconsellable un encastador pel factor 2. Seguim els resalts de roca (IV) fins al peu d’un desplom molt ben assegurat (6a). Superat el desplom, seguim per terreny fàcil (IV-V) fins al cim. R4 amb 2 parabolts a terra a l’aresta cimera.

Moltes felicitats als aperturistes per aquest bon treball. Les dues úniques crítiques són les sortides de les R’s en que t’has de treballar el factor 2 (sense problemes) i la roca de l’últim llarg que, excepte el desplom, és una mica ronyós. Entenc, però, que és lucky ya!

"Olga Frontera" (Alòs de Balaguer)

235 mts / V+
Horari: 3:29 hores

Escalada amb l'Eulàlia, el 25/01/2009
Via curiosa, semiequipada. El millor, la placa del tercer llarg.


"Bàlsam de tigre" (Paret Bucòlica. Alt urgell)
6a+ (V+ obl.)

Ascensió feta amb el Miquel Vilaplana, el 7/02/2009 amb un vent de nord molt gelat.

180 metres repartits en 6 llargs. Trams de placa molt guapos i correctament assegurada amb parabolts, tot i que portar algun alien pot ajudar. Graduació de les ressenyes un pèl baixa en els dos passos de bloc que superen desploms. El primer, penso que és 6a+ i el segon, potser 6b.

Un llac en flames

El meu amic-mestre "Fred", Hilari de Cara Casaleiz per a la majoria, acaba de publicar la seva primera novela, "Un llac en flames". La seva extensa obra poètica ja té un nou company. Llegiu-lo.

Felicitats, Fred!

Escolteu un fragment de l'obra llegida pel mateix autor.

Blocaires del Pirineu

Benvolguts amics,

Avui m'afegeixo a "Blocaires del Pirineu", un "bloc de blocs" que he descobert amb simpatia. M'agrada aquesta xarxa pirenaica!

Estem en contacte!

Paris

Carta a algú que vol visitar Paris

Ep!...has citat Paris, i Paris és per mi, "mon bien, ma richesse, ma perle, mon bijou, ma reine, ma duchesse". Ja veus que no sóc gens original.

Paris és l'antiga Lutecia, la Revolució Francesa, la Comuna, els Impresionistes, el Futurisme, la resistència anti-nazi, l'Existencialisme, la contracultura i els moviments d'alliberament dels anys 60 i 70, el rap i les músiques de fusió d'aquests darrers anys. Finalment Paris, és l'amor. Així doncs, mai visitis Paris sense abans "resar una pregària" a la història, a la cultura i a l'amor.

Si jo fos avui a Paris, passejaria ... compraria un mapa i passejaria ... Rue Saint Severin, Huchette, Moufettard, Estrepade, Neslé ... Després d'algunes hores caminant, els carrers de Paris t'acaben mostrant allò que són i han estat, i descobreixes per tu mateix el sentit d'aquesta ciutat. El que hagis de veure ja ho aniràs trobant en el camí.

La Gare d'Orsay és també el que més m'agrada en quant a pintura però el Louvre, és una passada! És immens i necessitarás molts dies per veure'l tot. El millor és que seleccionis el que vulguis veure i busquis un dia amb poca gent (¡molt difícil!). No sé... potser jo aniria a veure la "Venus de Milo o "la Victòria de Samotracia" que com són tan grans segur que les veus. Com a peça petita però molt valuosa segons el meu parer, "l'Escriva assegut" a la secció d'Egipte. La "Mona Lisa", ni somiis en veure-la. Es troba darrere una massa informe de japonesos fent fotos. De totes maneres, intenta-ho. Sempre hi ha una escletxa on ficar el nas entre ells.

No et vull aconsellar cap gran monument com Nôtre Dame, la Tour Eiffel, el Sacre Coeur o la Opera que ja estaran a la teva agenda. Apunta't, però, aquestes altres propostes:

• Visitar cafès i brasseries: "Café de Flore" o "Les Deux Magots", on es reunia el moviment existencialista de la primera meitat del s. XX (Simone de Beauvoir, Sartre, Camus, Hemingway, Boris Vian ...). Ambdós al Bd de Saint Germain de Prés. Metro: Saint Germain /"Closerie des Lilas", on es reunien els cubistes i futuristes. Bd de Montparnasse. Metro: Vavin /"Le Petit Cluny", on he de convidar un dia a les meves filles a un café au lait. Bd Saint Michel. Metro Saint Michel.
• Dormir una nit a l'Hotel Neslé
  
• Llegir "Rayuela" de Julio Cortázar o "Paris era una festa" de Hemingway i buscar els carrerons que citen.
• Escoltar música de Georges Moustaki, Serge Reggiani, Jacques Brel, Léo Ferré, o Edith Piaf
• Perdre el temps davant els llibres de segona mà que venen els "Bouquinistes" de la riba del Sena.
• Visitar la llibreria "Shakespeare & Co" (Rue de la Bûcherie). Cercar les restes de les llibreries "Ruedo Ibérico" a la Rue Latran, "Libreria Española de Soriano" (Rue de Seine) o "Libreria Española de Sanchez Cuesta" (Rue de Gay Lussac).
• Passejar per Montmartre, Place du Tertre, Place de Clichy, Pigalle que, encara que molt turístic, no pots deixar de veure.
• No se com estarà ara el "Marché aux Puces" (tipus Rastro). Prova-ho. Metro Porte de Clignancourt.
• Atrevessar els ponts del Sena en una i altra direcció.
• Anomenar Pont Neuf al Pont des Arts i Pont des Arts al Pont Neuf
• Passejar per les obres del Beabourg i esperar trobar al Serge Reggiani fent d'indi a a la pel·lícula "Touche pas la femme blanche"
  
• Pujar a la Tour Eiffel, fer un avionet de paper i llançar-lo des del punt més alt.
• Observar els Clochards. Et sorprendrà l'espècie humana.
• Buscar a la Rue de Rivoli, cantonada del Palais Royal o del Museu Jeu de Paume, no recordo bé, les plaques a la paret que commemoren l'afusellament de resistents anti-nazis. Hi ha algun nom espanyol entre ells.
• Passejar pels Jardins de Luxemburg.
• No et perdis el passeig al capvespre per l'Ile de Saint Louis.
• Anar a primera hora del matí des de Nôtre Dame cap al Barri Llatí i esperar que un ciclista "a la barbe d'apôtre" i pantalons acampanats de mil ratlles no t'atropelli quan se'n va cap a casa seva a l'Ile de Saint Louis
• Passejar pels voltants del Louvre a les quatre de la matinada cantant cançons melòdiques
  
• Menjar en restaurants barats i multiètnics del Barri Llatí
• Recollir pedres de colors als voltants del Louvre
• Sorprendre't amb la "estatuomania" urbana que tenen els francesos. Hi ha a qui li agrada .. i a qui no.
• Visitar la Place Vendôme (només per a riquíssims o exploradors de la diversitat humana)
• Ruta des de la Place de la Concorde fins l'Etoile. És a dir, els Champs Elysees al complet. Un pateo ...
• Veure el Jardí de les Tuileries a prop del Louvre
• Veure els Jardins del Trocadero, prop de la Tour Eiffel
• Veure "Un chien andalou" a la Filmoteca
  
• Visitar el Musée Rodin, el Musée de Moyen Age i el Musée de l'Homme
• Passejar pels jardinets de l'Square du Vert Galant, sota del Pont Neuf, i buscar-me a mi fa 35 anys

Bé, ho deixo aquí perquè em poso nostàlgic. Espero que això et sigui útil, però sobretot, jura'm que t'ho passaras molt bé!

Conferència Oberta

Jo, que ja començo a estar de tornada d'algunes coses, no em puc estar quiet. Vaig assistir, ahir, a la presentació de la "Conferència Oberta: Catalunya, causa comuna" a càrrec de Raimon Obiols.

Cortázar

Per que parlar de Cortázar? Per que no fer-ho de "La Muntanya...", del "Viaje... " o, fins i tot, de "El derecho..." que són obres que també m'agraden, ara que decideixo començar una etiqueta sobre literatura?

Sí, ja sé que no té res d'extraordinari parlar de Cortázar. Potser, fins i tot, és una banalitat. Però la vulgaritat és un do que tinc, juntament amb altres lectors de Cortázar.

Us faré saber que vaig descobrir Cortázar a través de Rayuela cap allà l'any 74. No recordo com però hi ha sensacions que em diuen que la May, una novieta que tenia, estava implicada en aquest assumpte. I també us faré saber que la nit del 12 de febrer de 1984 la vaig passar amb l'amic "Munyos" al meu pis de carrer d'en Prim llegint textes dispersos de Córtazar trepitjant-nos la veu un a l'altre per imposar, entre riures, el paràgraf que haviem seleccionat. Recordo aquella història amb tendresa i la considero una de les coses importants que he fet en aquesta vida.

I què dir de l'obra de Cortázar? Per suposat, "Rayuela", que he llegit seguint el desordre proposat... seguint l'ordre natural del llibre... només la primera part... o la segona part... els capítols prescindibles, i aleatòriament, alguns paràgrafs cada vegada que en sento la necessitat. Sempre m'he preguntat si, malèvolament, Cortázar va obviar algun capítol de la llista. No m'extranyaria, en ell, un joc com aquest. Un capítol del llibre que mai ningú ha llegit. De fet, Rayuela està ple de jocs d'aquests com, per exemple, el final circular que no porta enlloc, del capítol 58 al 131, i d'aquest al 58, cosa que impedeix deixar la lectura d'aquest llibre mai a la vida sempre encallat en el cercle viciós de la història. Impossible dir res que no sigui reproduïr la lectura íntegre del llibre. Potser destacar, si de cas es pogués fer, les primeres paraules del llibre, "Sí, pero quién nos curará del fuego sordo, del fuego sin color que corre al anochecer por la rue de la Huchette...". Destacar potser, també, "El inconformista visto por Morelli", dues pàgines que vaig sentir la necessitat de retallar amb un cúter i portar-les ben doblegades a la cartera durant els quinze mesos que vaig passar a Canaries rodejat de centenars de joves tots vestits igual que jo. Però si voleu fer una petita entremaliadura per passar una estona divertida, llegiu-li en veu alta a algú que desconeixi Cortázar, el capítol 68, "Apenas el le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes" y disfruteu del somriure de sorpresa que es dibuixa a la boca de qui us escolta.

I el "62"? un misteri que encara he de resoldre però cada vegada que llegeixo chateau saignant, una sensació freda em recórre l'esquena. Hi torno, menys sovint que a Rayuela, però hi torno.

No puc deixar de parlar de "El último round" i "La vuelta...", tots dos plens de petites joies que dibuixen universos realment imaginats.

I per suposat, com tots aquells que han llegit Cortázar, he de fer una referència als "Cronopios". Parlar dels Cronopios, Famas i Esperanzas és de les coses més complexes que hi ha en la literatura. Us heu preguntat mai per que tothom vol ser ser (i se sent) Cronopio i gairebé ningú vol ser (ni se sent) Fama o Esperanza? A mi, naturalment, també m'agraden els Cronopios però tinc una simpatia especial per les Famas i Esperanzas, les pobres...

Sobre els "Autonautas...", penso que el màxim valor és la història real i el propi concepte del llibre. Destacaré, però, el capítol de la "Osita". Imprescindible.

No us perdeu el pròleg d'una antologia que Cortázar va fer sobre la poesia de Salinas publicat a Alianza. Els últims paràgrafs són d'una bellesa extraordinària.

He deixat per el final una referència als contes per que tothom sap que aquests, són Cortázar en estat pur. Destaco "Casa tomada", "La autopista del sur" i "El perseguidor". No en puc parlar ara. Massa complicat. Però que la selecció no us impedeixi llegir la resta.

Finalment, per aconsellar a algú que llegeixi Cortázar, proposo "Instrucciones para subir una escalera".

Ho deixo aquí. Un dia us parlaré de Cortázar.

Tremp avança! Suma't al futur

Amb aquest títol s'ha posat en marxa un nou procés de participació ciutadana a Tremp, hereu d'aquell que un grup de persones vàrem iniciar l'any 2007 amb el nom de Tremp et pregunta, i tu, què hi dius?.

En aquests moments conflueixen a Tremp quatre projectes de gran trascendència per el desenvolupament territorial: "Llei de barris", "Pla de dinamització comarcal", "Leader 2007-2013" i "Ribagorça Romànica". Aquests són quatre instruments molt ben definits amb objectius, metodologies i dotacions econòmiques que, en conjunt, representen una important oportunitat de desenvolupament en aquest moment de crisi.

El procés obert el 2007 partia de tres coordenades que definien el rumb i que l'Arcadi Castilló, en la presentació d'aquest nou procés 2009, es va encarregar de recordar-ne la vigència:

• Definir un nou paradigma del desenvolupament del Pallars Jussà
• Reforçar la cooperació entre institucions, entre partits i entre ciutadania, institucions i partits
• Determinar amb precisió quins són els agents de desenvolupament a la comarca i activar els recursos humans en un projecte col·lectiu

El procés va concloure amb el consens sobre quatre línies de treball futur que ara es posen a debat:

• Agricultura i ramaderia: dinamització del sector primari; creació d'indústries agroalimentàries; foment de la comercialització; protecció dels espais agraris...
• Serveis i turisme: desenvolupament d'una estratègia turístistica i dinamització de recursos...
• Indústria: foment del polígon industrial; implantació de noves empreses...
• Cultura i societat: dinamització del teixit associatiu sociocultural...
  

Els debats, oberts a tota la ciutadania que hi vulgui participar, es portaran a terme en quatre sessions que començaran a les 19 hores al Centre Cívic El Terraquet:

• Dimecres 18 de març: Agricultura i ramaderia
• Dijous 19 de març: Serveis i turisme
• Dimecres 25 de març: Indústria
• Dijous 26 de març: Cultura i societat

Personalment us animo a tots a participar-hi per que el desenvolupament territorial és una causa comuna que hem de fer entre tots. Vist l'abast que pot tenir aquest procés, i amb les mateixes paraules planeres de l'Arcadi, "si ara no ho fem bé, podem prendre mal".

Jo hi seré!

McFerrin

No m'he pogut aguantar. Disfruteu-ho:

Esperó Konyosti

Magnífica escalada clàssica i divertida a la Punta Estasen (2.768 mts.) en un dels millors racons del Pirineu. Oberta per Francesc Sàbat i M. Altés (anys 70).

Diverses variants són possibles. Aquesta ressenya és tal com la vàrem fer nosaltres el 26/07/2008.


DIFICULTAT: V+ (IV+ obligat)
HORARI: 3 hores (cordada de tres) + descens
MATERIAL: 2 cordes de seixanta, friends i bagues llargues.

BASE: Refugi d'Amitges
APROXIMACIÓ: Seguir el camí del Port de Ratera fins al peu de l'esperó.

L1 (IV-V+ / 45 mts) - Fisura-diedre en diagonal a l'esquerre (IV / 1 pitó) fins a una repisa herbosa on hi ha una reunió (2 pitons) que ens podem saltar.

Continuem fins a un petit sostre triangular que es flanqueja per sota, cap a la dreta, amb un pas molt intel·ligent (V+ / 1 pitó) fins a restablir-se en una repisa (pont de roca). D'aquí, seguim recte amunt amb tendència a l'esquerre per superar una llastra i arribar a R1 equipada amb spits.

L2 (IV-III / 30 metres) - Sortim de la reunió recte amunt per la placa (IV) fins que perd inclinació (III) i fem reunió en una còmode repisa al peu d'una ampla fissura. Llarg clean que es pot equipar bé. Reunió amb spits.

L3 (IV+-V+ / 30 metres) - El llarg més bonic de la via s'inicia amb un encastament que ens permet superar una fisura i un bloc encastat fins a una repisa.

Continuem per la placa fisurada (V+ / 1 pitó) al final de la qual es flanqueja a l'esquerre cap els blocs que formen un diedre. R3 desequipada en el collet derrera un petit gendarme.

L4 (V-IV+ / 30 metres) - Iniciem el següent llarg per l'evident xemeneia que tenim davant. Superem un bloc d'entrada (V) que es pot assegurar bé i ens encastem en la xemeneia progressant per una fisura-bavaresa (IV+ / 1 pitó). Tram molt bonic que perd interès en la continuació per blocs i herba (III). R4 al gust, entre blocs al peu del diedre final.

L5 (IV / 30 metres) - Remuntar el diedre que es pot equipar amb facilitat fins a la R5 (desequipada) derrera els blocs que formen un gendarme. D'aquí, a l'aresta cimera, 60 metres de II-III.

DESCENS: Baixar del cim no és tan senzill com algunes guies indiquen i requereix una certa experiència alpina i tranquilitat d'esperit. Hi ha dues possibilitats:

La primera és cap a la dreta, crestejant fins el cim (atenció al pas per alguna bretxa) i, des del cim, baixar per unes pendents herboses molt dretes (no recomenable si estan mullades o amb mal temps).

La segona és la que vàrem seguir nosaltres: crestejar cap a l'esquerre en direcció a l'Agulla del Port de Ratera. L'aresta es va afilant fins arribar a una xemeneia que cal desgrimpar cap al sud (molt impressionant però fàcil). Des d'aquí, girar a l'esquerre i baixar un tram de canal expo (sorrenca) fins a la instal·lació de ràpel que es troba a la paret de l'esquerra, uns 15 metres baixant per la canal. És recomenable muntar una R en els blocs per assegurar el descens de la canal. El ràpel està equipat amb parabolts, cadena i moscata. Amb dues cordes de seixanta ens deixa en el collet de l'Agulla del Port de Ratera.

Caminant pel vessant nord de l'agulla, arribem al Port de Ratera on seguim el camí cap el refugi o baixem cap a Sant Maurici.

Retrobament amb via llarga

Moskitos, a la Visera (Riglos, 7/12/2007) amb el Manolo:

Tarrega, Roca dels Arcs (Vilanova de Meià, 15/02/2008) amb l'Eulàlia i el Miquel:


Txubascos Bascos, Paret de Zarathustra, (Vilanova de Meià, 2/03/2008) amb l'Eulàlia:


Espolón del Adamelo, Pisón (Riglos, 20/03/2008) amb el Manolo:

Mont Rebei

El congost de Mont Rebei és un espai natural de la Serra del Montsec amb importants valors ecològics, històrics i culturals que poden ser considerats patrimoni. Aquests valors estan recollits en nombroses publicacions i jornades de debat científic. Com a resultat d'aquest coneixement, s'han declarat algunes figures de protecció: Reserva Natural, ZEPA, XN2000, jaciments arqueològics o béns culturals.

El paisatge actual del congost de Mont Rebei és fruit d’un equilibri de les relacions entre activitats humanes, recursos naturals i processos ecològics. Aquest equilibri és construeix en diferents ritmes històrics i hi intervenen factors com la demografia, la organització social i política, les percepcions ambientals, els coneixements tècnics o les necessitats materials.

La població local i altres actors externs hi continuen desenvolupant activitats com agricultura i ramaderia, turisme rural, activitats esportives i de lleure, actuacions de “Custòdia del Territori” o producció hidroelèctrica, entre d’altres, totes les quals es desenvolupen sobre d’aquest espai considerat patrimoni i amb el rerefons dels seus valors.

Però el terreny que ocupa el congost de Mont Rebei és un espai marginal en el marc del desenvolupament humà, tan de Catalunya com d’Aragó. Marginal en el sentit de despoblament, de baixa activitat econòmica i de possible destrucció dels elements naturals i dels processos ecològics. Població, economia i destrucció ambiental són a la base de la formulació del concepte de “Desenvolupament sostenible”.

Desenvolupament sostenible és un concepte poc objectiu i molt variable segons quins actors socials el defineixin. Des de fa més de 25 anys hi ha debats molt potents en les ciències socials que s’han anat modificant des de la necessitat d’assolir una definició objectiva cap a la necessitat de definir factors de desenvolupament i escenaris de desenvolupament locals. El concepte de desenvolupament sostenible es construeix, per tant, amb el diàleg i el consens.

Les tendències més modernes de l’antropologia del desenvolupament estan d’acord en que en un medi històricament antropitzat -com és el cas del congost de Mont Rebei- no hi ha desenvolupament humà sense conservació ambiental, i no hi ha conservació ambiental sense desenvolupament humà. També s’està d’acord en que els processos de desenvolupament s’han de definir sobre la base de les cultures i les activitats locals convenientment reformulades per adaptar-se a les dinàmiques globals. El més raonable, eficaç i econòmic és definir com a factors de desenvolupament local aquelles activitats que disposin d’un substrat històric en forma de infraestructures de producció, coneixements tècnics i percepcions ambientals i socials que puguin traduir-se amb certa facilitat a models actuals.

A ningú se li pot ocórrer construir una refineria de petroli en una zona pesquera i suposar que això no tindrà impacte en els processos ecològics locals ni la oposició de les comunitats de pescadors. En canvi, si que és possible, modernitzar les tècniques o les arts de pesca, reconduir la oferta a la demanda local (en un procés de sobirania alimentària) diversificant la producció amb la transformació agroalimentària o l’eco-turisme. És raonable pensar que, en molts casos, aquest segon model de desenvolupament serà més ben acceptat per la població local que no pas el primer i que l’objectiu de la conservació ambiental estarà integrat en la perspectiva local del desenvolupament, tal com en la majoria de vegades passa en totes les cultures.

En zones rurals de gran valor ecològic, històric i cultural de la Unió Europea, com és el cas que ens ocupa, els principals factors que poden ser útils per aquest model de desenvolupament són:

• la producció agroalimentària, per que disposa d’unes condicions de producció preexistents: un mosaic agro-forestal, una percepció local de la natura, uns coneixement tècnics fàcilment actualitzables, unes inversions relativament reduïdes i assumibles per una explotació familiar i un mercat creixent de productes de qualitat. A cap empresa capitalista se li ocorriria despreciar aquesta oportunitat de negoci.
• La transformació agroalimentària, per que és un complement de l’anterior amb característiques similars pel que fa a infraestructures, coneixements i mercat creixent.
• El turisme rural, per que l’allotjament en cases de les zones rurals ha estat sempre una activitat complementària en les economies familiars, disposa d’una regulació específica i és un sector en expansió. El complement a l’allotjament són les diverses activitats relacionades amb el coneixement del patrimoni natural i cultural.

Aquest tres sectors de producció, juntament amb d'altres activitats econòmiques, socials i culturals, necessiten un marc superior per treballar en xarxa: un model de gestió que pot basar-se en l'empresa familiar agrària o cooperatives de productors; un model territorial amb formes de cooperació mancomunades entre municipis; i, finalment un ens superior que dinamitzi el procés globalment, com pot ser una Agència de desenvolupament local o comarcal, un consorci entre institucions públiques i privades o alguna figura de protecció de la natura com pot ser un parc natural que esta legitimat per una llei d'espais naturals i que té com a missió la conservació dels valors naturals a l'interior dels seus límits, però també, el seu patrimoni cultural i el desenvolupament econòmic i social de les poblacions properes. Aquestes poblacions locals, desenvolupant les seves activitats econòmiques, es converteixen així en agents actius de conservació ambiental. Aquesta diversificació econòmica i aquesta relació entre públic i privat, responen a un model que s'està experimentant amb èxit en d'altres zones rurals de la Unió Europea. El model no està exempt de problemes, però en darrera instància, el model ens permet enfocar les solucions en una direcció precisa. A l'àrea del Montsec no tenim encara aquest model definit.

Davant d’aquesta situació (valors i manca de model), en els darrers temps s’han plantejat tres iniciatives diferents que afecten d’una o altra manera al desenvolupament local:

• En primer lloc, la creació del Parc Natural del Montsec, llargament reivindicat des de fa 25 anys i del qual ja s’han fet els estudis de base previs al consens amb el territori i al decret de creació.
• En segon lloc, la proposta d’explotació hidroelèctrica que preveu la construcció d’una presa de cua d’embassament de 33 metres d’alçada.
• En tercer lloc, la construcció d’un pont penjat, apte per el trànsit pesat, prop de l’ermita de la Pertusa

Tots tres projectes, per motius diferents i per diferents sectors socials provoquen adhesions i rebuig. Ens trobem, per tant, davant d’un conflicte d’interessos que cal resoldre, i per resoldre’l, res millor que el debat i l’intercanvi públic de informació.

Per tot això, caldria organitzar una Jornada de informació i debat sobre “El congost de Mont Rebei, avui” i “El congost de Mont Rebei que volem”. En aquesta jornada hi hauria de participar, basicament, la ciència (geòlegs, biòlegs, historiadors, antropòlegs...), actors socials (Fundació Territori i Paisatge, sector primari local, sector turístic local, ENDESA, Centre excursionista de Lleida, Federació d’entitats excursionistes de Catalunya...) i representants polítics i institucionals (Delegats del govern de l’Alt Pirineu i de Lleida, municipis afectats, Diputació de Lleida, Consells comarcals de la Noguera i el Pallars Jussà, DPTOP, DMAiH, Consorci del Montsec, IDAPA i Diputació General d’Aragó...). Tots ells, haurien d’arribar a un consens sobre quin és el model que pot fer del Montsec un territori on el desenvolupament sostenible deixi de ser un concepte teòric.

Això és el que em sembla que s'ha de fer.

Salvem "Dalt de la Vila"

Dalt de la Vila és el nucli de la Badalona romana i medieval que conserva, també, una interessant representació d'arquitectura dels segles XVII a XX.

És un barri cèntric de Badalona que sempre he vist al límit de la degradació i que hauria d'haver comptat -en aquests 30 anys de democràcia- amb un pla de millora urbana que regenerés el paisatge urbà i els serveis, millorés l'habitabilitat dels edificis i deixés a les persones que hi viuen, crear-hi els espais de sociabilitat.

Recordo el misteri que representava, per mi, la descoberta dels seus carrers quan anava a l'escola de la "Donya Júlia", la inquietud que em provocava l'Església de Santa Maria i la placa que hi havia a la façana, el rebuig de l'edifici de la o.j.e., la simpatia de l'escola on la meva mare havia estudiat durant la República, l'interès per l'arqueologia i, sobretot, l'itinerari quotidià per anar a l'Institut Albeniz. Per aquests carrers va discórrer una manifestació improvisada d'estudiants que va ser brutalment reprimida per la Guàrdia Civil en arribar a la cantonada del carrer de Sant Anastasi amb la Plaça de l'ajuntament, el dimecres 4 d'abril de 1973, després d'una assemblea a l'Institut com a repulsa per l'assassinat de Manuel Fernández Márquez, obrer de Copisa a Sant Adrià de Besòs.

Ara, l'ajuntament vol posar en marxa aquest P.M.U. Fins aquí, d'acord. El problema és "què" i "com" es vol fer. Aquest pla té la oposició de gran part dels veïns de Badalona. Davant del conflicte penso que un pla urbanístic com aquest s'ha de fer amb transparència i participació ciutadana per tal de garantir, a més de la millora urbana, la conservació del patrimoni històric, arqueològic, urbanístic i cultural que el barri representa.

Si voleu més informació o adherir-vos al Manifest, cliqueu:
http://daltlavila.wordpress.com
http://cat.bloctum.com/pimpinela
http://www.badalona.cat/

Badalona

Avui, tinc nostàlgia. Deu ser aquest clima de tardor. Per això he pensat inaugurar una nova categoria: "Records de Badalona". Hi ha tantes coses del passat per recordar de la ciutat on vaig néixer! Persones, paisatges, històries... Però també hi ha fets d'actualitat que no puc deixar de documentar.

Per simbolitzar aquesta categoria, afegeixo aquesta imatge que és patrimoni cultural de tots els badalonins que hi viuen i que són lluny.

Disfruteu-la!

Participació ciutadana a Tremp

S'ha posat en marxa la segona fase del procés de participació ciutadana que es va iniciar el passat 3 d'agost per definir un model de desenvolupament per Tremp i el Pallars Jussà, consensuat entre tota la ciutadania. Aquest procés és una iniciativa de la plataforma elpallarsjussà.és que ha estat recollida per l'Ajuntament de Tremp.

Podeu consultar el programa a http://elpallarsjussa.es/BLOC/

Us animem a tots a participar-hi.