divendres, 10 d’abril del 2009

Vies llargues a l'hivern


"Cafè, copa i puro" (Roca Narieda)

6a (5b obl.)
435 mts.

Escalada amb el Vicens, el 25/10/2008 en 02:59:40 hores. Via llarga però molt ràpida. Matojera però amb tres moments guapos: el flanqueig del sostre, la fisura de 6a i el flanqueig del següent llarg. Descens, inacabable.


"Maduritas calientes" (Montsec de Rúbies)

165 mts / 6a

Equipada amb parabolts i reunions rapel·lables

Horari: 2,35 hores

Una via per ser feliç escalant en un entorn solitari i que serveix per pujar l'autoestima quan la fas tota de primer després de dos mesos de veure passar uns magnífics dies sense poder escalar gaire.

Escalada amb l'Eulàlia, el 16/11/2008.

La meva percepció és la següent:

L1 (40 mts./ V+).- Primers 10 mts. de V+ per no caure. Les dues primers assegurances (pont de roca i parabolt) allunyen. Després, V “d’anar fent” seguint una fisura. Bona roca en general però cal anar al tanto. Llarg molt agradable i interessant. R1 semi-còmode.

L2 (45 mts./ 6a).- Sortir per la dreta a superar un petit desplom (V+). Flanqueig a l’esquerre (IV+) i seguir una fisura recte amunt (6a) fins arribar a la reunió (V-V+). Una maravella de llarg. R2 comodíssima en repisa.

L3 (45 mts./ IV+).- El llarg simpàtic de la via. Només 5 parabolts en tot el llarg “per fer una mica de tarro” segons un dels aperturistes. Comença en diagonal cap a la dreta (III) fins a trobar una placa de ratlles “vilanovines”. Primer parabolt a 15 mts. de la R. El tema factor 2, aquí no compta. Opcionalment, podem llaçar una savina psicològica , 3 metres per sobre del parabolt. Després, anar pujant l’escala de ratlles i xapant els quatre parabolts restants. No us entretingueu a posar res. Poseu-hi coco i cap amunt. R3 còmode sota d’un desplom.

L4 (35 mts./ 6a).- El llarg tonto de la via. Típic final de les parets del Montsec entre ressalts de roca, vires herboses i savines. Sortim de la R per l’esquerre superant un pas tonto (V). Aconsellable un encastador pel factor 2. Seguim els resalts de roca (IV) fins al peu d’un desplom molt ben assegurat (6a). Superat el desplom, seguim per terreny fàcil (IV-V) fins al cim. R4 amb 2 parabolts a terra a l’aresta cimera.

Moltes felicitats als aperturistes per aquest bon treball. Les dues úniques crítiques són les sortides de les R’s en que t’has de treballar el factor 2 (sense problemes) i la roca de l’últim llarg que, excepte el desplom, és una mica ronyós. Entenc, però, que és lucky ya!


"Olga Frontera" (Alòs de Balaguer)

235 mts / V+
Horari: 3:29 hores

Escalada amb l'Eulàlia, el 25/01/2009
Via curiosa, semiequipada. El millor, la placa del tercer llarg.


"Bàlsam de tigre" (Paret Bucòlica. Alt urgell)
6a+ (V+ obl.)

Ascensió feta amb el Miquel Vilaplana, el 7/02/2009 amb un vent de nord molt gelat.

180 metres repartits en 6 llargs. Trams de placa molt guapos i correctament assegurada amb parabolts, tot i que portar algun alien pot ajudar. Graduació de les ressenyes un pèl baixa en els dos passos de bloc que superen desploms. El primer, penso que és 6a+ i el segon, potser 6b.