El congost de Mont Rebei és un espai natural de la Serra del Montsec amb importants valors ecològics, històrics i culturals que poden ser considerats patrimoni. Aquests valors estan recollits en nombroses publicacions i jornades de debat científic. Com a resultat d'aquest coneixement, s'han declarat algunes figures de protecció: Reserva Natural, ZEPA, XN2000, jaciments arqueològics o béns culturals. El paisatge actual del congost de Mont Rebei és fruit d’un equilibri de les relacions entre activitats humanes, recursos naturals i processos ecològics. Aquest equilibri és construeix en diferents ritmes històrics i hi intervenen factors com la demografia, la organització social i política, les percepcions ambientals, els coneixements tècnics o les necessitats materials.
La població local i altres actors externs hi continuen desenvolupant activitats com agricultura i ramaderia, turisme rural, activitats esportives i de lleure, actuacions de “Custòdia del Territori” o producció hidroelèctrica, entre d’altres, totes les quals es desenvolupen sobre d’aquest espai considerat patrimoni i amb el rerefons dels seus valors.
Però el terreny que ocupa el congost de Mont Rebei és un espai marginal en el marc del desenvolupament humà, tan de Catalunya com d’Aragó. Marginal en el sentit de despoblament, de baixa activitat econòmica i de possible destrucció dels elements naturals i dels processos ecològics. Població, economia i destrucció ambiental són a la base de la formulació del concepte de “Desenvolupament sostenible”.
Desenvolupament sostenible és un concepte poc objectiu i molt variable segons quins actors socials el defineixin. Des de fa més de 25 anys hi ha debats molt potents en les ciències socials que s’han anat modificant des de la necessitat d’assolir una definició objectiva cap a la necessitat de definir factors de desenvolupament i escenaris de desenvolupament locals. El concepte de desenvolupament sostenible es construeix, per tant, amb el diàleg i el consens.
Les tendències més modernes de l’antropologia del desenvolupament estan d’acord en que en un medi històricament antropitzat -com és el cas del congost de Mont Rebei- no hi ha desenvolupament humà sense conservació ambiental, i no hi ha conservació ambiental sense desenvolupament humà. També s’està d’acord en que els processos de desenvolupament s’han de definir sobre la base de les cultures i les activitats locals convenientment reformulades per adaptar-se a les dinàmiques globals. El més raonable, eficaç i econòmic és definir com a factors de desenvolupament local aquelles activitats que disposin d’un substrat històric en forma de infraestructures de producció, coneixements tècnics i percepcions ambientals i socials que puguin traduir-se amb certa facilitat a models actuals.
A ningú se li pot ocórrer construir una refineria de petroli en una zona pesquera i suposar que això no tindrà impacte en els processos ecològics locals ni la oposició de les comunitats de pescadors. En canvi, si que és possible, modernitzar les tècniques o les arts de pesca, reconduir la oferta a la demanda local (en un procés de sobirania alimentària) diversificant la producció amb la transformació agroalimentària o l’eco-turisme. És raonable pensar que, en molts casos, aquest segon model de desenvolupament serà més ben acceptat per la població local que no pas el primer i que l’objectiu de la conservació ambiental estarà integrat en la perspectiva local del desenvolupament, tal com en la majoria de vegades passa en totes les cultures.
En zones rurals de gran valor ecològic, històric i cultural de la Unió Europea, com és el cas que ens ocupa, els principals factors que poden ser útils per aquest model de desenvolupament són:
- la producció agroalimentària, per que disposa d’unes condicions de producció preexistents: un mosaic agro-forestal, una percepció local de la natura, uns coneixement tècnics fàcilment actualitzables, unes inversions relativament reduïdes i assumibles per una explotació familiar i un mercat creixent de productes de qualitat. A cap empresa capitalista se li ocorriria despreciar aquesta oportunitat de negoci.
- La transformació agroalimentària, per que és un complement de l’anterior amb característiques similars pel que fa a infraestructures, coneixements i mercat creixent.
- El turisme rural, per que l’allotjament en cases de les zones rurals ha estat sempre una activitat complementària en les economies familiars, disposa d’una regulació específica i és un sector en expansió. El complement a l’allotjament són les diverses activitats relacionades amb el coneixement del patrimoni natural i cultural.
Aquest tres sectors de producció, juntament amb d'altres activitats econòmiques, socials i culturals, necessiten un marc superior per treballar en xarxa: un model de gestió que pot basar-se en l'empresa familiar agrària o cooperatives de productors; un model territorial amb formes de cooperació mancomunades entre municipis; i, finalment un ens superior que dinamitzi el procés globalment, com pot ser una Agència de desenvolupament local o comarcal, un consorci entre institucions públiques i privades o alguna figura de protecció de la natura com pot ser un parc natural que esta legitimat per una llei d'espais naturals i que té com a missió la conservació dels valors naturals a l'interior dels seus límits, però també, el seu patrimoni cultural i el desenvolupament econòmic i social de les poblacions properes. Aquestes poblacions locals, desenvolupant les seves activitats econòmiques, es converteixen així en agents actius de conservació ambiental. Aquesta diversificació econòmica i aquesta relació entre públic i privat, responen a un model que s'està experimentant amb èxit en d'altres zones rurals de la Unió Europea. El model no està exempt de problemes, però en darrera instància, el model ens permet enfocar les solucions en una direcció precisa. A l'àrea del Montsec no tenim encara aquest model definit.
Davant d’aquesta situació (valors i manca de model), en els darrers temps s’han plantejat tres iniciatives diferents que afecten d’una o altra manera al desenvolupament local:
- En primer lloc, la creació del Parc Natural del Montsec, llargament reivindicat des de fa 25 anys i del qual ja s’han fet els estudis de base previs al consens amb el territori i al decret de creació.
- En segon lloc, la proposta d’explotació hidroelèctrica que preveu la construcció d’una presa de cua d’embassament de 33 metres d’alçada.
- En tercer lloc, la construcció d’un pont penjat, apte per el trànsit pesat, prop de l’ermita de la Pertusa
Tots tres projectes, per motius diferents i per diferents sectors socials provoquen adhesions i rebuig. Ens trobem, per tant, davant d’un conflicte d’interessos que cal resoldre, i per resoldre’l, res millor que el debat i l’intercanvi públic de informació.
Per tot això, caldria organitzar una Jornada de informació i debat sobre “El congost de Mont Rebei, avui” i “El congost de Mont Rebei que volem”. En aquesta jornada hi hauria de participar, basicament, la ciència (geòlegs, biòlegs, historiadors, antropòlegs...), actors socials (Fundació Territori i Paisatge, sector primari local, sector turístic local, ENDESA, Centre excursionista de Lleida, Federació d’entitats excursionistes de Catalunya...) i representants polítics i institucionals (Delegats del govern de l’Alt Pirineu i de Lleida, municipis afectats, Diputació de Lleida, Consells comarcals de la Noguera i el Pallars Jussà, DPTOP, DMAiH, Consorci del Montsec, IDAPA i Diputació General d’Aragó...). Tots ells, haurien d’arribar a un consens sobre quin és el model que pot fer del Montsec un territori on el desenvolupament sostenible deixi de ser un concepte teòric.
Això és el que em sembla que s'ha de fer.
