Les meves sèries de televisió

A casa vàrem tenir la primera televisió, l'any 1961. Jo tenia 4 anys. Era una "Askar" amb un sol canal. Posteriorment, els pares van incorporar l'UHF que es sintonitzava amb una rodeta instal·lada al panell lateral de la dreta. Ara m'he decidit a fer un inventari de totes les sèries que he vist a la vida i el resultat és aquest:

Anys 60
Capitan de puerto (Harbourmaster)
Patrulla de caminos (Highway Patrol)
La mula Francis (Francis mule)
Furia (Fury)
Sugarfoot (Sugarfoot)
Bonanza (Bonanza)
77 Sunset Street (77 Sunset Street)
Rin tin tin (Rintintin)
Dick Tracy (Dick Tracy)
Combate (Combat)
Ella, él y Asta (The Thin man)
Los nuevos ricos (The Beverlly Hillbillies)
Los Intocables (The Untouchables)
Abbott y Costello (Abbott and Costello Show)
Superman (Adventures of Superman)
El show de Dick Van Dyke (Dick Van Dyke Show)
El Santo (The Saint)
El fugitivo (The Fugitive)
El gato Felix (Felix, the Cat)
Cheyenne (Cheyenne)
Bronco (Bronco Layne)
El llanero solitario (The Lone Ranger)
El Virginiano (The Virginian)
Buggs Bunny (Buggs Bunny)
Correcaminos (Road Runner Show)
Embrujada (Bewitched)
Granjero último modelo (Green Acres)
La familia Munster (The Munster Family)
Laramie (Laramie)
Las manos mágicas (The Magic Hands)
Looney tunes (Looney Tunes)
Los Picapiedra (The Flinstones)
Fantasias animadas (Merry Melodies)
Mi bella genio (I Dream of Jeannie)
Mr. Ed (Mr. Ed)
Mi marciano favorito (My Favorite Martian)
Perdidos en el espacio (Lost in the Space)
Perry Mason (Perry Mason)
Pixie y Dixie (Pixie & Dixie)
Rumbo a lo desconocido (The Outer Limits)
El show de Doris Day (The Doris Day Show)
Historias para no dormir
Huckleberry hound (Huckleberry hound)
El oso Yogui (Yogui Bear)
Las aventuras de Kit Carson (The adventures of Kit Carson)
Los invasores (The Invaders)
Don gato (Top Cats)
Viaje al fondo del mar (Voyage to the Bottom od the Sea)
El pájaro loco (Woody Woodpecker)
El diablo de Tasmania (Tazmanian Devil)
Lassie (Lassie)
La isla de Gilligan (Gilligan's Island)
La conquista del espacio (Star Trek)
El agente de C.I.P.O.L. (The Man of U.N.C.L.E.)
El gran Chaparral (The High Chaparral)
Doctor Kildare (Doctor Kildare)
El tunel del tiempo (The Tunnel Time)
Flipper (Flipper)
Los autos locos (Wacky Races)
Mision imposible (Mission impossible)
Mr. Magoo (Mr. Magoo)
Skippy (Skippy)
Los Vengadores (The Avengers)
Valle de pasiones (The Big Valley)
M Squad (M Squad)
Los invencibles de Némesis (The Champions)
Los Thunderbirds (Thunderbirds)
Los bribones (The Rogues)
Caravana (Wagon Train)
Superagente 86 (Get Smart)
Belphegor el fantasma del Louvre (Belphegor le fantôme du Louvre)
Daktari (Daktari)
Diego de Acevedo
Daniel Boone (Daniel Boone)
Los Monkees (The Monkees)
Mi oso y yo (Hurricane Coming)
Es usted el asesino?
Centro medico (Medical Center)
Mannix (Mannix)
Danger man (Danger man)
Ladron sin destino (It Takes a Thief)
Audacia es el juego (The Name of the Game)
Anys 70
Julia (Julia)
El rebelde (Johnny Yuma)
Ironside (Ironside)
Alfred Hitchcock presenta (Alfred Hitchcock's presents)
Jim West (The Wild Wild West)
Los persuasores (The Persuaders)
Canon (Canon)
Banacek (Banacek)
Sam Cade (Cade's County)
Las calles de San Francisco (The Streets of San Francisco)
Colombo (Columbo)
McMillan y esposa (McMillan and wife)
Hawai 5-0 (Hawaii 5-0)
La pantera rosa (The Pink Panther)
Los hombres de Harrelson (S.W.A.T.)
Baretta (Baretta)
Kojak (Kojak)
McCloud (McCloud)
La mujer policia (Police woman)
La isla de la fantasia (Fantasy Island)
Un hombre en casa (Man About the House)
Los Roper (George and Mildred)
Doctor Caparrós, medicina general
Vacaciones en el mar (Love Boat)
Anys 80
Doctor Caparrós, metge de poble
M.A.S.H (M.A.S.H)
Canción triste de Hill Street (Hill Street Blues)
Corrupción en Miami (Miami Vice)
Fama (Fame)
Remington Steele (Remington Steele)
Luz de luna (Moonlighting)
De professió API
Si, ministre (Yes Minister)
Si, primer ministre (Yes Prime Minister)
Radio Cincinnati (WKRP in Cincinnati)
Magnum (Magnum)
Juzgado de guardia (Night Court)
Anys 90
Treinta y tantos (Thirty Something)
Laura
Oh, Europa!
Oh, Espanya!Plats bruts
La memòria dels Cargols
Anys 2000
Psycho-Express
Majoria absoluta
Jet lag
Porca misèria
Anys 2010

La sagrada família

Fent un anàlisi ràpid, observo que més de la meitat les vaig veure durant els primers deu anys de vida i que, posteriorment, l'interès ha anat baixant dramàticament de forma exponencial. Vol dir això alguna cosa?

Sant Llibre i Santa Rosa

S'ha acabat Sant Llibre i Santa Rosa. Ha estat una bona jornada. Ens hem farcit de llibres que volíem llegir a Can Casellas, hem dinat estupendament bé al Bar Roma, davant la Universitat i, a la tarda, hem anat a Bochaca i a La Central on la Dama i la Vagabunda han triat els seus llibres. La Vagabunda ha pillat un llibre de pingüins i la Dama, un d'ocells on s'ha interessat per la Merla roquera (Monticola saxatilis). I és arrel d'aquest fet que he recordat una història que vull consignar aquí.

Fa anys, quan viviem a Alzina, una primavera va arribar una Merla roquera en busca de parella. Durant tres o quatre dies la vaig estar observant amb els prismàtics. Era espectacular veure com s'aixacava verticalment des de la teulada de l'església fent el seu cant nupcial i tornava en picat a posar-se a les teules. Però res, cap parella acudia al costat seu i la tristor s'apoderava de nosaltres. Un dia, mentre dinàvem, l'amiga Merla es va posar a la barana del nostre balcó, a l'altra punta del poble on mai havia vingut a cantar, i a l'instant una famella es va arrapar a la paret de pedra de la casa del davant. Durant un parell de minuts van estar els dos revolotejant entre la barana i la paret. Finalment amb un vol potent i decidit van desaparèixer per l'horitzó. Feliç, va venir a presentar-nos la seva nova amiga i desitjar-nos la mateixa felicitat a nosaltres.

Ara, més de deu anys més tard, espero anar una primavera a Alzina per trobar una Merla roquera que em porti notícies d'ella.

A la Flors Sirera, cooperant morta a Rwanda, en record de quan passejava per Alzina. Flors, felicitats en el dia del teu aniversari. Avui han inaugurat el teu Parc a Tremp.

Paris

Carta a algú que vol visitar Paris

Ep!...has citat Paris, i Paris és per mi, "mon bien, ma richesse, ma perle, mon bijou, ma reine, ma duchesse". Ja veus que no sóc gens original.

Paris és l'antiga Lutecia, la Revolució Francesa, la Comuna, els Impresionistes, el Futurisme, la resistència anti-nazi, l'Existencialisme, la contracultura i els moviments d'alliberament dels anys 60 i 70, el rap i les músiques de fusió d'aquests darrers anys. Finalment Paris, és l'amor. Així doncs, mai visitis Paris sense abans "resar una pregària" a la història, a la cultura i a l'amor.

Si jo fos avui a Paris, passejaria ... compraria un mapa i passejaria ... Rue Saint Severin, Huchette, Moufettard, Estrepade, Neslé ... Després d'algunes hores caminant, els carrers de Paris t'acaben mostrant allò que són i han estat, i descobreixes per tu mateix el sentit d'aquesta ciutat. El que hagis de veure ja ho aniràs trobant en el camí.

La Gare d'Orsay és també el que més m'agrada en quant a pintura però el Louvre, és una passada! És immens i necessitarás molts dies per veure'l tot. El millor és que seleccionis el que vulguis veure i busquis un dia amb poca gent (¡molt difícil!). No sé... potser jo aniria a veure la "Venus de Milo o "la Victòria de Samotracia" que com són tan grans segur que les veus. Com a peça petita però molt valuosa segons el meu parer, "l'Escriva assegut" a la secció d'Egipte. La "Mona Lisa", ni somiis en veure-la. Es troba darrere una massa informe de japonesos fent fotos. De totes maneres, intenta-ho. Sempre hi ha una escletxa on ficar el nas entre ells.

No et vull aconsellar cap gran monument com Nôtre Dame, la Tour Eiffel, el Sacre Coeur o la Opera que ja estaran a la teva agenda. Apunta't, però, aquestes altres propostes:

• Visitar cafès i brasseries: "Café de Flore" o "Les Deux Magots", on es reunia el moviment existencialista de la primera meitat del s. XX (Simone de Beauvoir, Sartre, Camus, Hemingway, Boris Vian ...). Ambdós al Bd de Saint Germain de Prés. Metro: Saint Germain /"Closerie des Lilas", on es reunien els cubistes i futuristes. Bd de Montparnasse. Metro: Vavin /"Le Petit Cluny", on he de convidar un dia a les meves filles a un café au lait. Bd Saint Michel. Metro Saint Michel.
• Dormir una nit a l'Hotel Neslé
  
• Llegir "Rayuela" de Julio Cortázar o "Paris era una festa" de Hemingway i buscar els carrerons que citen.
• Escoltar música de Georges Moustaki, Serge Reggiani, Jacques Brel, Léo Ferré, o Edith Piaf
• Perdre el temps davant els llibres de segona mà que venen els "Bouquinistes" de la riba del Sena.
• Visitar la llibreria "Shakespeare & Co" (Rue de la Bûcherie). Cercar les restes de les llibreries "Ruedo Ibérico" a la Rue Latran, "Libreria Española de Soriano" (Rue de Seine) o "Libreria Española de Sanchez Cuesta" (Rue de Gay Lussac).
• Passejar per Montmartre, Place du Tertre, Place de Clichy, Pigalle que, encara que molt turístic, no pots deixar de veure.
• No se com estarà ara el "Marché aux Puces" (tipus Rastro). Prova-ho. Metro Porte de Clignancourt.
• Atrevessar els ponts del Sena en una i altra direcció.
• Anomenar Pont Neuf al Pont des Arts i Pont des Arts al Pont Neuf
• Passejar per les obres del Beabourg i esperar trobar al Serge Reggiani fent d'indi a a la pel·lícula "Touche pas la femme blanche"
  
• Pujar a la Tour Eiffel, fer un avionet de paper i llançar-lo des del punt més alt.
• Observar els Clochards. Et sorprendrà l'espècie humana.
• Buscar a la Rue de Rivoli, cantonada del Palais Royal o del Museu Jeu de Paume, no recordo bé, les plaques a la paret que commemoren l'afusellament de resistents anti-nazis. Hi ha algun nom espanyol entre ells.
• Passejar pels Jardins de Luxemburg.
• No et perdis el passeig al capvespre per l'Ile de Saint Louis.
• Anar a primera hora del matí des de Nôtre Dame cap al Barri Llatí i esperar que un ciclista "a la barbe d'apôtre" i pantalons acampanats de mil ratlles no t'atropelli quan se'n va cap a casa seva a l'Ile de Saint Louis
• Passejar pels voltants del Louvre a les quatre de la matinada cantant cançons melòdiques
  
• Menjar en restaurants barats i multiètnics del Barri Llatí
• Recollir pedres de colors als voltants del Louvre
• Sorprendre't amb la "estatuomania" urbana que tenen els francesos. Hi ha a qui li agrada .. i a qui no.
• Visitar la Place Vendôme (només per a riquíssims o exploradors de la diversitat humana)
• Ruta des de la Place de la Concorde fins l'Etoile. És a dir, els Champs Elysees al complet. Un pateo ...
• Veure el Jardí de les Tuileries a prop del Louvre
• Veure els Jardins del Trocadero, prop de la Tour Eiffel
• Veure "Un chien andalou" a la Filmoteca
  
• Visitar el Musée Rodin, el Musée de Moyen Age i el Musée de l'Homme
• Passejar pels jardinets de l'Square du Vert Galant, sota del Pont Neuf, i buscar-me a mi fa 35 anys

Bé, ho deixo aquí perquè em poso nostàlgic. Espero que això et sigui útil, però sobretot, jura'm que t'ho passaras molt bé!

Cortázar

Per que parlar de Cortázar? Per que no fer-ho de "La Muntanya...", del "Viaje... " o, fins i tot, de "El derecho..." que són obres que també m'agraden, ara que decideixo començar una etiqueta sobre literatura?

Sí, ja sé que no té res d'extraordinari parlar de Cortázar. Potser, fins i tot, és una banalitat. Però la vulgaritat és un do que tinc, juntament amb altres lectors de Cortázar.

Us faré saber que vaig descobrir Cortázar a través de Rayuela cap allà l'any 74. No recordo com però hi ha sensacions que em diuen que la May, una novieta que tenia, estava implicada en aquest assumpte. I també us faré saber que la nit del 12 de febrer de 1984 la vaig passar amb l'amic "Munyos" al meu pis de carrer d'en Prim llegint textes dispersos de Córtazar trepitjant-nos la veu un a l'altre per imposar, entre riures, el paràgraf que haviem seleccionat. Recordo aquella història amb tendresa i la considero una de les coses importants que he fet en aquesta vida.

I què dir de l'obra de Cortázar? Per suposat, "Rayuela", que he llegit seguint el desordre proposat... seguint l'ordre natural del llibre... només la primera part... o la segona part... els capítols prescindibles, i aleatòriament, alguns paràgrafs cada vegada que en sento la necessitat. Sempre m'he preguntat si, malèvolament, Cortázar va obviar algun capítol de la llista. No m'extranyaria, en ell, un joc com aquest. Un capítol del llibre que mai ningú ha llegit. De fet, Rayuela està ple de jocs d'aquests com, per exemple, el final circular que no porta enlloc, del capítol 58 al 131, i d'aquest al 58, cosa que impedeix deixar la lectura d'aquest llibre mai a la vida sempre encallat en el cercle viciós de la història. Impossible dir res que no sigui reproduïr la lectura íntegre del llibre. Potser destacar, si de cas es pogués fer, les primeres paraules del llibre, "Sí, pero quién nos curará del fuego sordo, del fuego sin color que corre al anochecer por la rue de la Huchette...". Destacar potser, també, "El inconformista visto por Morelli", dues pàgines que vaig sentir la necessitat de retallar amb un cúter i portar-les ben doblegades a la cartera durant els quinze mesos que vaig passar a Canaries rodejat de centenars de joves tots vestits igual que jo. Però si voleu fer una petita entremaliadura per passar una estona divertida, llegiu-li en veu alta a algú que desconeixi Cortázar, el capítol 68, "Apenas el le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes" y disfruteu del somriure de sorpresa que es dibuixa a la boca de qui us escolta.

I el "62"? un misteri que encara he de resoldre però cada vegada que llegeixo chateau saignant, una sensació freda em recórre l'esquena. Hi torno, menys sovint que a Rayuela, però hi torno.

No puc deixar de parlar de "El último round" i "La vuelta...", tots dos plens de petites joies que dibuixen universos realment imaginats.

I per suposat, com tots aquells que han llegit Cortázar, he de fer una referència als "Cronopios". Parlar dels Cronopios, Famas i Esperanzas és de les coses més complexes que hi ha en la literatura. Us heu preguntat mai per que tothom vol ser ser (i se sent) Cronopio i gairebé ningú vol ser (ni se sent) Fama o Esperanza? A mi, naturalment, també m'agraden els Cronopios però tinc una simpatia especial per les Famas i Esperanzas, les pobres...

Sobre els "Autonautas...", penso que el màxim valor és la història real i el propi concepte del llibre. Destacaré, però, el capítol de la "Osita". Imprescindible.

No us perdeu el pròleg d'una antologia que Cortázar va fer sobre la poesia de Salinas publicat a Alianza. Els últims paràgrafs són d'una bellesa extraordinària.

He deixat per el final una referència als contes per que tothom sap que aquests, són Cortázar en estat pur. Destaco "Casa tomada", "La autopista del sur" i "El perseguidor". No en puc parlar ara. Massa complicat. Però que la selecció no us impedeixi llegir la resta.

Finalment, per aconsellar a algú que llegeixi Cortázar, proposo "Instrucciones para subir una escalera".

Ho deixo aquí. Un dia us parlaré de Cortázar.