Són moltes les paraules clau que m'hi vinculen: Rosa Maria Malet, pintura-ofici-pare, Lindsay Kemp, Antonio Saura, Marcel Duchamp, Videografia-Antoni Mercader i, com a orígen de tot, un petit llibret que recomano, "Miró llegit" de A. Cirici Pellicer publicat per Edicions 62 (1971).
Kilòmetres de cotxe nou, funicular: ahir vàrem visitar la Fundació. La Dama i la Vagabunda hi van descobrir formes i colors especialment pensats per els seus ulls i ens vàrem permetre el luxe de dinar al restaurant com una família de turistes europeus: braç de patata amb salmó, carpaccio, macarrons, butifarra amb pastis de tonyina, copes de vi, aigua, refresc, cafè i finestrals amb llum de primavera. Alguns objectes i bibliografia del Miró ens vàren conduïr cap a l'estricte centre de Barcelona: un suís i d'altres petits dolços a la Pallaresa de Petritxol. Més llibres a la Documenta -com si no haguessin passat els anys- i retorn cap a casa.
Aquesta és la crònica d'una excursió a la ciutat.
2 comentaris:
Hola Jordi Solà Más. Me alegro mucho que menciones al Poki en tu post. No reuerdo esa excursión en concreto pero imagino que os lo pasariais bien.El era un crack y veo que tu lo continuas siendo.
Ana María Paz
Ana, que alegria que hayas me hayas encontrado! podrias contactar conmigo a través del correo electronico o a través del fecebook, quizás? Me gustaria hablar contigo.
Un beso. Jordi
Publica un comentari a l'entrada