Les meves sèries de televisió

A casa vàrem tenir la primera televisió, l'any 1961. Jo tenia 4 anys. Era una "Askar" amb un sol canal. Posteriorment, els pares van incorporar l'UHF que es sintonitzava amb una rodeta instal·lada al panell lateral de la dreta. Ara m'he decidit a fer un inventari de totes les sèries que he vist a la vida i el resultat és aquest:

Anys 60
Capitan de puerto (Harbourmaster)
Patrulla de caminos (Highway Patrol)
La mula Francis (Francis mule)
Furia (Fury)
Sugarfoot (Sugarfoot)
Bonanza (Bonanza)
77 Sunset Street (77 Sunset Street)
Rin tin tin (Rintintin)
Dick Tracy (Dick Tracy)
Combate (Combat)
Ella, él y Asta (The Thin man)
Los nuevos ricos (The Beverlly Hillbillies)
Los Intocables (The Untouchables)
Abbott y Costello (Abbott and Costello Show)
Superman (Adventures of Superman)
El show de Dick Van Dyke (Dick Van Dyke Show)
El Santo (The Saint)
El fugitivo (The Fugitive)
El gato Felix (Felix, the Cat)
Cheyenne (Cheyenne)
Bronco (Bronco Layne)
El llanero solitario (The Lone Ranger)
El Virginiano (The Virginian)
Buggs Bunny (Buggs Bunny)
Correcaminos (Road Runner Show)
Embrujada (Bewitched)
Granjero último modelo (Green Acres)
La familia Munster (The Munster Family)
Laramie (Laramie)
Las manos mágicas (The Magic Hands)
Looney tunes (Looney Tunes)
Los Picapiedra (The Flinstones)
Fantasias animadas (Merry Melodies)
Mi bella genio (I Dream of Jeannie)
Mr. Ed (Mr. Ed)
Mi marciano favorito (My Favorite Martian)
Perdidos en el espacio (Lost in the Space)
Perry Mason (Perry Mason)
Pixie y Dixie (Pixie & Dixie)
Rumbo a lo desconocido (The Outer Limits)
El show de Doris Day (The Doris Day Show)
Historias para no dormir
Huckleberry hound (Huckleberry hound)
El oso Yogui (Yogui Bear)
Las aventuras de Kit Carson (The adventures of Kit Carson)
Los invasores (The Invaders)
Don gato (Top Cats)
Viaje al fondo del mar (Voyage to the Bottom od the Sea)
El pájaro loco (Woody Woodpecker)
El diablo de Tasmania (Tazmanian Devil)
Lassie (Lassie)
La isla de Gilligan (Gilligan's Island)
La conquista del espacio (Star Trek)
El agente de C.I.P.O.L. (The Man of U.N.C.L.E.)
El gran Chaparral (The High Chaparral)
Doctor Kildare (Doctor Kildare)
El tunel del tiempo (The Tunnel Time)
Flipper (Flipper)
Los autos locos (Wacky Races)
Mision imposible (Mission impossible)
Mr. Magoo (Mr. Magoo)
Skippy (Skippy)
Los Vengadores (The Avengers)
Valle de pasiones (The Big Valley)
M Squad (M Squad)
Los invencibles de Némesis (The Champions)
Los Thunderbirds (Thunderbirds)
Los bribones (The Rogues)
Caravana (Wagon Train)
Superagente 86 (Get Smart)
Belphegor el fantasma del Louvre (Belphegor le fantôme du Louvre)
Daktari (Daktari)
Diego de Acevedo
Daniel Boone (Daniel Boone)
Los Monkees (The Monkees)
Mi oso y yo (Hurricane Coming)
Es usted el asesino?
Centro medico (Medical Center)
Mannix (Mannix)
Danger man (Danger man)
Ladron sin destino (It Takes a Thief)
Audacia es el juego (The Name of the Game)
Anys 70
Julia (Julia)
El rebelde (Johnny Yuma)
Ironside (Ironside)
Alfred Hitchcock presenta (Alfred Hitchcock's presents)
Jim West (The Wild Wild West)
Los persuasores (The Persuaders)
Canon (Canon)
Banacek (Banacek)
Sam Cade (Cade's County)
Las calles de San Francisco (The Streets of San Francisco)
Colombo (Columbo)
McMillan y esposa (McMillan and wife)
Hawai 5-0 (Hawaii 5-0)
La pantera rosa (The Pink Panther)
Los hombres de Harrelson (S.W.A.T.)
Baretta (Baretta)
Kojak (Kojak)
McCloud (McCloud)
La mujer policia (Police woman)
La isla de la fantasia (Fantasy Island)
Un hombre en casa (Man About the House)
Los Roper (George and Mildred)
Doctor Caparrós, medicina general
Vacaciones en el mar (Love Boat)
Anys 80
Doctor Caparrós, metge de poble
M.A.S.H (M.A.S.H)
Canción triste de Hill Street (Hill Street Blues)
Corrupción en Miami (Miami Vice)
Fama (Fame)
Remington Steele (Remington Steele)
Luz de luna (Moonlighting)
De professió API
Si, ministre (Yes Minister)
Si, primer ministre (Yes Prime Minister)
Radio Cincinnati (WKRP in Cincinnati)
Magnum (Magnum)
Juzgado de guardia (Night Court)
Anys 90
Treinta y tantos (Thirty Something)
Laura
Oh, Europa!
Oh, Espanya!Plats bruts
La memòria dels Cargols
Anys 2000
Psycho-Express
Majoria absoluta
Jet lag
Porca misèria
Anys 2010

La sagrada família

Fent un anàlisi ràpid, observo que més de la meitat les vaig veure durant els primers deu anys de vida i que, posteriorment, l'interès ha anat baixant dramàticament de forma exponencial. Vol dir això alguna cosa?

S'acosta l'hivern

Agreeixo profundament a qui ha penjat el video a Youtube la seva gentilesa.

Nevada del 62 a Badalona

Per mi, sempre serà la Nevada de Badalona. Recordo les primeres paraules de la mare que vaig sentir al despertar-me: "nens, correu, està nevant!". I em recordo a mi i al meu germà, encara enfundats en horrorosos i estimats pijames infantils, mirant encuriosits per la finestra amb ulls brillants pel que estàven descobrint. Aquell Nadal va ser una festa a casa dels avis. Al vespre, mentre tothom encara era a taula prenent un "carajillo" o un "suau" i fumant un "Ideales", vaig sortir sol al badiu fosc, aquell badiu a l'estiu ple de flors i amb un galliner al fons, vaig mirar la negra nit al cel, vaig agafar la neu amb misteri a les mans i hi vaig jugar fent dibuixos llumbrejants de gris. Abans d'entrar a l'escalfor familiar vaig fer un "pipí" a la neu, tal com m'havien indicat els grans i que era l'objectiu inicial de la meva excursió nocturna. Quin descobriment infantil, la neu es fonia!

L'endemà al matí, mig mandrosos, vàrem demanar als pares que ens portessin la neu al llit. El matí de Sant Esteve l'espectacle era immens. Recordo els caminets que els pares i veïns van fer amb pales i que eren gairebé muralles a banda i banda de la meva petita alçada. Els dies següents, a la Rambla i a la platja, tot era blanc. Jo caminava de la mà d'una senyora que no recordo, una amiga de la mare que em va portar a passejar mentre ella treballava a "les nines".

Sé que en aquells dies va començar el meu gust per l'alpinisme i, no cal dir, que una de les meves pel·lícules predilectes és "Regreso a las minas del Rey Salomón". I si algú em pregunta què és la neu, li diré que és la infantesa i el misteri d'aquells adults que es comportaven amb tanta seguretat a la vida nevada.

Gairebé cinquanta anys més tard, la Nevada del 62 és el "Rosebud" d'Orson Welles per tots aquells que, any rere any, han esperat que tornés.

Un Te Deum per Europa

Així estan les coses. En els temps que corren, ser optimista és gairebé un deure.

Crònica d'una visita a la Fundació Miró

A la Fundació Miró l'hi tinc pillat el truco des de que l'any 1984 vàrem gravar el video "Etnografia de materials" amb el Poki, basat en l'arquitectura que Sert va crear per la Fundació i que parla de la construcció de les relacions socials. I no és extrany per que, ja des de la seva inauguració, la Fundació (obra de Miró + arquitectura de Sert) és un punt de l'espai bàsic del paisatge intelectual i emocional de la meva vida.

Són moltes les paraules clau que m'hi vinculen: Rosa Maria Malet, pintura-ofici-pare, Lindsay Kemp, Antonio Saura, Marcel Duchamp, Videografia-Antoni Mercader i, com a orígen de tot, un petit llibret que recomano, "Miró llegit" de A. Cirici Pellicer publicat per Edicions 62 (1971).




Kilòmetres de cotxe nou, funicular: ahir vàrem visitar la Fundació. La Dama i la Vagabunda hi van descobrir formes i colors especialment pensats per els seus ulls i ens vàrem permetre el luxe de dinar al restaurant com una família de turistes europeus: braç de patata amb salmó, carpaccio, macarrons, butifarra amb pastis de tonyina, copes de vi, aigua, refresc, cafè i finestrals amb llum de primavera. Alguns objectes i bibliografia del Miró ens vàren conduïr cap a l'estricte centre de Barcelona: un suís i d'altres petits dolços a la Pallaresa de Petritxol. Més llibres a la Documenta -com si no haguessin passat els anys- i retorn cap a casa.

Aquesta és la crònica d'una excursió a la ciutat.

Sant Llibre i Santa Rosa

S'ha acabat Sant Llibre i Santa Rosa. Ha estat una bona jornada. Ens hem farcit de llibres que volíem llegir a Can Casellas, hem dinat estupendament bé al Bar Roma, davant la Universitat i, a la tarda, hem anat a Bochaca i a La Central on la Dama i la Vagabunda han triat els seus llibres. La Vagabunda ha pillat un llibre de pingüins i la Dama, un d'ocells on s'ha interessat per la Merla roquera (Monticola saxatilis). I és arrel d'aquest fet que he recordat una història que vull consignar aquí.

Fa anys, quan viviem a Alzina, una primavera va arribar una Merla roquera en busca de parella. Durant tres o quatre dies la vaig estar observant amb els prismàtics. Era espectacular veure com s'aixacava verticalment des de la teulada de l'església fent el seu cant nupcial i tornava en picat a posar-se a les teules. Però res, cap parella acudia al costat seu i la tristor s'apoderava de nosaltres. Un dia, mentre dinàvem, l'amiga Merla es va posar a la barana del nostre balcó, a l'altra punta del poble on mai havia vingut a cantar, i a l'instant una famella es va arrapar a la paret de pedra de la casa del davant. Durant un parell de minuts van estar els dos revolotejant entre la barana i la paret. Finalment amb un vol potent i decidit van desaparèixer per l'horitzó. Feliç, va venir a presentar-nos la seva nova amiga i desitjar-nos la mateixa felicitat a nosaltres.

Ara, més de deu anys més tard, espero anar una primavera a Alzina per trobar una Merla roquera que em porti notícies d'ella.

A la Flors Sirera, cooperant morta a Rwanda, en record de quan passejava per Alzina. Flors, felicitats en el dia del teu aniversari. Avui han inaugurat el teu Parc a Tremp.

Natura, cultura, ciència i literatura

Em sembla interessant reproduïr aquest passatge que he trobat a Tolstoi. Pot ser útil per pensar sobre les relacions entre l'home i la natura, i sobre les relacions entre ciències experimentals i ciències humanes. Ho trobo una bona manera d'entendre la modernitat:

"A més de les feines de la hisenda, que exigien una atenció particular durant la primavera, a més de les lectures, Levin havia començat aquell hivern una obra sobre l'explotació de la terra el pla de la qual consistia en això: que el caràcter del qui treballava la terra era pres com una dada absoluta, igual que el clima i el terreny, i per tal que totes les tesis de la ciència relatives a l'explotació de la terra es deduïssin no solament de les dades del terreny i el clima, sinó també d'un cert caràcter invariable del treballador."

"Anna Karèrina". Lev Tolstoi (1877). Editorial Proa, 2005, pg. 175.

Tempus fugit

No m'he pogut aguantar. He trobat aquest video que em sembla una història d'amor a una ciutat, fet amb una delicadesa exquisita. Aneu a Youtube per veure més videos de l'autor a qui felicito amb simpatia.

Vies llargues a l'hivern

"Cafè, copa i puro" (Roca Narieda)
6a (5b obl.)
435 mts.

Escalada amb el Vicens, el 25/10/2008 en 02:59:40 hores. Via llarga però molt ràpida. Matojera però amb tres moments guapos: el flanqueig del sostre, la fisura de 6a i el flanqueig del següent llarg. Descens, inacabable.


"Maduritas calientes" (Montsec de Rúbies)

165 mts / 6a

Equipada amb parabolts i reunions rapel·lables

Horari: 2,35 hores

Una via per ser feliç escalant en un entorn solitari i que serveix per pujar l'autoestima quan la fas tota de primer després de dos mesos de veure passar uns magnífics dies sense poder escalar gaire.

Escalada amb l'Eulàlia, el 16/11/2008.

La meva percepció és la següent:

L1 (40 mts./ V+).- Primers 10 mts. de V+ per no caure. Les dues primers assegurances (pont de roca i parabolt) allunyen. Després, V “d’anar fent” seguint una fisura. Bona roca en general però cal anar al tanto. Llarg molt agradable i interessant. R1 semi-còmode.

L2 (45 mts./ 6a).- Sortir per la dreta a superar un petit desplom (V+). Flanqueig a l’esquerre (IV+) i seguir una fisura recte amunt (6a) fins arribar a la reunió (V-V+). Una maravella de llarg. R2 comodíssima en repisa.

L3 (45 mts./ IV+).- El llarg simpàtic de la via. Només 5 parabolts en tot el llarg “per fer una mica de tarro” segons un dels aperturistes. Comença en diagonal cap a la dreta (III) fins a trobar una placa de ratlles “vilanovines”. Primer parabolt a 15 mts. de la R. El tema factor 2, aquí no compta. Opcionalment, podem llaçar una savina psicològica , 3 metres per sobre del parabolt. Després, anar pujant l’escala de ratlles i xapant els quatre parabolts restants. No us entretingueu a posar res. Poseu-hi coco i cap amunt. R3 còmode sota d’un desplom.

L4 (35 mts./ 6a).- El llarg tonto de la via. Típic final de les parets del Montsec entre ressalts de roca, vires herboses i savines. Sortim de la R per l’esquerre superant un pas tonto (V). Aconsellable un encastador pel factor 2. Seguim els resalts de roca (IV) fins al peu d’un desplom molt ben assegurat (6a). Superat el desplom, seguim per terreny fàcil (IV-V) fins al cim. R4 amb 2 parabolts a terra a l’aresta cimera.

Moltes felicitats als aperturistes per aquest bon treball. Les dues úniques crítiques són les sortides de les R’s en que t’has de treballar el factor 2 (sense problemes) i la roca de l’últim llarg que, excepte el desplom, és una mica ronyós. Entenc, però, que és lucky ya!

"Olga Frontera" (Alòs de Balaguer)

235 mts / V+
Horari: 3:29 hores

Escalada amb l'Eulàlia, el 25/01/2009
Via curiosa, semiequipada. El millor, la placa del tercer llarg.


"Bàlsam de tigre" (Paret Bucòlica. Alt urgell)
6a+ (V+ obl.)

Ascensió feta amb el Miquel Vilaplana, el 7/02/2009 amb un vent de nord molt gelat.

180 metres repartits en 6 llargs. Trams de placa molt guapos i correctament assegurada amb parabolts, tot i que portar algun alien pot ajudar. Graduació de les ressenyes un pèl baixa en els dos passos de bloc que superen desploms. El primer, penso que és 6a+ i el segon, potser 6b.

Un llac en flames

El meu amic-mestre "Fred", Hilari de Cara Casaleiz per a la majoria, acaba de publicar la seva primera novela, "Un llac en flames". La seva extensa obra poètica ja té un nou company. Llegiu-lo.

Felicitats, Fred!

Escolteu un fragment de l'obra llegida pel mateix autor.

Blocaires del Pirineu

Benvolguts amics,

Avui m'afegeixo a "Blocaires del Pirineu", un "bloc de blocs" que he descobert amb simpatia. M'agrada aquesta xarxa pirenaica!

Estem en contacte!