Agreeixo profundament a qui ha penjat el video a Youtube la seva gentilesa.
Nevada del 62 a Badalona
Per mi, sempre serà la Nevada de Badalona. Recordo les primeres paraules de la mare que vaig sentir al despertar-me: "nens, correu, està nevant!". I em recordo a mi i al meu germà, encara enfundats en horrorosos i estimats pijames infantils, mirant encuriosits per la finestra amb ulls brillants pel que estàven descobrint. Aquell Nadal va ser una festa a casa dels avis. Al vespre, mentre tothom encara era a taula prenent un "carajillo" o un "suau" i fumant un "Ideales", vaig sortir sol al badiu fosc, aquell badiu a l'estiu ple de flors i amb un galliner al fons, vaig mirar la negra nit al cel, vaig agafar la neu amb misteri a les mans i hi vaig jugar fent dibuixos llumbrejants de gris. Abans d'entrar a l'escalfor familiar vaig fer un "pipí" a la neu, tal com m'havien indicat els grans i que era l'objectiu inicial de la meva excursió nocturna. Quin descobriment infantil, la neu es fonia!
L'endemà al matí, mig mandrosos, vàrem demanar als pares que ens portessin la neu al llit. El matí de Sant Esteve l'espectacle era immens. Recordo els caminets que els pares i veïns van fer amb pales i que eren gairebé muralles a banda i banda de la meva petita alçada. Els dies següents, a la Rambla i a la platja, tot era blanc. Jo caminava de la mà d'una senyora que no recordo, una amiga de la mare que em va portar a passejar mentre ella treballava a "les nines".
Sé que en aquells dies va començar el meu gust per l'alpinisme i, no cal dir, que una de les meves pel·lícules predilectes és "Regreso a las minas del Rey Salomón". I si algú em pregunta què és la neu, li diré que és la infantesa i el misteri d'aquells adults que es comportaven amb tanta seguretat a la vida nevada.
Gairebé cinquanta anys més tard, la Nevada del 62 és el "Rosebud" d'Orson Welles per tots aquells que, any rere any, han esperat que tornés.
2 comentaris:
La nevada del 62, que per a molts és "la nevada de Barcelona", també va ser la nevada de Badalona. Preciosos els gruixos de neu damunt les barques varades a la platja que ens ensenyes.
Què se n'haurà fet d'aquestes barques? Tindran un lloc al soberg nou port, aquest que comença a fer una corrupta pudor?
Hola Girbén, gràcies pel comentari. Per mi també és la Nevada de Badalona, tant, que m'ha vingut de gust editar el post.
Les barques, com la Nevada, són patrimoni cultural immaterial del badalonins, ara que ja no neva i que no hi ha barques. A les barques, possiblement ja ho saps, hi passava de tot. Els nens hi jugàven a amargar-se, els adults hi feïen altres coses i la Mariana hi vivia. Per mi, a més, sempre representeran l'orgull d'haver tingut un besavi pescador que l'any 40 va haver de deixar el mar i va passar la resta de la vida en un poblet al nord del Pirineus.
Estem en contacte.
Jordi
Publica un comentari a l'entrada