Magnífica escalada clàssica i divertida a la Punta Estasen (2.768 mts.) en un dels millors racons del Pirineu. Oberta per Francesc Sàbat i M. Altés (anys 70).
Diverses variants són possibles. Aquesta ressenya és tal com la vàrem fer nosaltres el 26/07/2008.
DIFICULTAT: V+ (IV+ obligat)
HORARI: 3 hores (cordada de tres) + descens
MATERIAL: 2 cordes de seixanta, friends i bagues llargues.
BASE: Refugi d'Amitges
APROXIMACIÓ: Seguir el camí del Port de Ratera fins al peu de l'esperó.
L1 (IV-V+ / 45 mts) - Fisura-diedre en diagonal a l'esquerre (IV / 1 pitó) fins a una repisa herbosa on hi ha una reunió (2 pitons) que ens podem saltar.
Continuem fins a un petit sostre triangular que es flanqueja per sota, cap a la dreta, amb un pas molt intel·ligent (V+ / 1 pitó) fins a restablir-se en una repisa (pont de roca). D'aquí, seguim recte amunt amb tendència a l'esquerre per superar una llastra i arribar a R1 equipada amb spits.
L2 (IV-III / 30 metres) - Sortim de la reunió recte amunt per la placa (IV) fins que perd inclinació (III) i fem reunió en una còmode repisa al peu d'una ampla fissura. Llarg clean que es pot equipar bé. Reunió amb spits.
L3 (IV+-V+ / 30 metres) - El llarg més bonic de la via s'inicia amb un encastament que ens permet superar una fisura i un bloc encastat fins a una repisa.
Continuem per la placa fisurada (V+ / 1 pitó) al final de la qual es flanqueja a l'esquerre cap els blocs que formen un diedre. R3 desequipada en el collet derrera un petit gendarme.
L4 (V-IV+ / 30 metres) - Iniciem el següent llarg per l'evident xemeneia que tenim davant. Superem un bloc d'entrada (V) que es pot assegurar bé i ens encastem en la xemeneia progressant per una fisura-bavaresa (IV+ / 1 pitó). Tram molt bonic que perd interès en la continuació per blocs i herba (III). R4 al gust, entre blocs al peu del diedre final.
L5 (IV / 30 metres) - Remuntar el diedre que es pot equipar amb facilitat fins a la R5 (desequipada) derrera els blocs que formen un gendarme. D'aquí, a l'aresta cimera, 60 metres de II-III.DESCENS: Baixar del cim no és tan senzill com algunes guies indiquen i requereix una certa experiència alpina i tranquilitat d'esperit. Hi ha dues possibilitats:
La primera és cap a la dreta, crestejant fins el cim (atenció al pas per alguna bretxa) i, des del cim, baixar per unes pendents herboses molt dretes (no recomenable si estan mullades o amb mal temps).
La segona és la que vàrem seguir nosaltres: crestejar cap a l'esquerre en direcció a l'Agulla del Port de Ratera. L'aresta es va afilant fins arribar a una xemeneia que cal desgrimpar cap al sud (molt impressionant però fàcil). Des d'aquí, girar a l'esquerre i baixar un tram de canal expo (sorrenca) fins a la instal·lació de ràpel que es troba a la paret de l'esquerra, uns 15 metres baixant per la canal. És recomenable muntar una R en els blocs per assegurar el descens de la canal. El ràpel està equipat amb parabolts, cadena i moscata. Amb dues cordes de seixanta ens deixa en el collet de l'Agulla del Port de Ratera.
Caminant pel vessant nord de l'agulla, arribem al Port de Ratera on seguim el camí cap el refugi o baixem cap a Sant Maurici.
