Voulez ouyr les cris de Paris?

Voulez ouyr les cris de Paris? és una peça musical a quatre veus, escrita per Clément Janequin cap el 1530, que descriu l'ambient dels mercats parisencs tot musicant una quarentena de crits dels venedors ambulants. Un "Elogi del crit" que agreeixo.


Per tots aquells que alguna vegada us heu perdut pels mercats de Mouffetard, Maubert, Enfants rouges, Saint-Germain o Puces, escolteu-la mentre llegiu el text a sota.

1- Voulez-vous ouyr les cris de Paris ?
2- Où sont-ilz ces petitz pions ?
3- Pastez très tous chaulx, qui l'aira ?
4- Vin blanc, vin cleret, vin vermeil à six deniers.
5- Casse museaux tout chaulx.
6- Je les vendz, je les donne pour ung petit blanc.
7- Tartelettes friandes à la belle gauffre !
8- Et est à l'enseigne du berseau
9- Qui est en la rue de la Harpe
10- Sa à boyre, ça !
11- Aigre, vin aigre !
12- Fault il point de saultce vert ?
13- Moustarde, moustarde fine !
14- Harenc blanc, harenc de la nuyt !
15- Cotrez secz, cotrez ! Souliers vieux !
16- Arde buche ! Choulx gelez !
17- Hault et bas rammonez les caminades !
18- Qui veult du laict ?
19- C'est moy, c'est moy, je meurs de froit !
20- Poys verts ! Mes belles lestues, mes beaulx cibotz
21- Guigne, doulce guigne !
22- Faut-il point de sablon ? Voire joly !
23- Argent m'y duit ! Argent m'y fault !
24- Gaigne petit ! Lye ! Alumet ! Houseaux vieux !
25- Pruneaux de Saint Julien
26- Febves de Maretz, febves ! Je fais le coqu, moy !
27- Ma belle porée, mon beau persin,
28- Ma belle oseille, les beaulx espinards !
29- Pèches de Corbeil ! Orenge ! Pignes vuidez !
30- Charlotte m'amye ! Apétit nouveau petit !
31- Amendez vous dames, amendez ! Allemande nouvelle !
32- Navetz ! Mes beaulx balais ! Rave doulce, rave !
33- Feure, feure Brie ! A ung tournoys le chapellet !
34- Marons de Lyon ! Chervis ! Mes beaux pesons !
35- Alumet, alumet, alumettes sèches ! Vin nouveau !
36- Fault-il point de grois ? Choux, petits choux tous chaulx !
37- Fault-il point de boys ? Choulx gelez !
38- Et qui aura le moule de gros boys ?
39- Eschaudez chaux ! Sèche bourrée !
40- Serceau, beaux serceau ! Arde chandelle ! Palourde !
41- A Paris sur petit pont geline de feurre !
42- Si vous en voulez plus ouyr, allez les donc querre !


Si en voleu més, aneu a Paris!

A rose is...

A rose is a rose is a rose is a rose is a bose is a boos is a book...

Si la frase de Gertrude Stein s'interpreta sempre com "les coses són com són", aquesta altra és un intent per mostrar que les coses poden ser d'una altra manera".

1939

El Salvatge m’ho va explicar gairebé com li havia sentit dir a l’enginyer uns anys abans.

A principis del 39 va arribar a Barcelona després de caure el front de l’Ebre i va marxar cap a l’exili. De Flix va anar amb cotxe organitzant la retirada fins a Barcelona on el Govern l’havia reclamat. Va baixar del cotxe al Passeig de Gràcia, va agafar un farcell de roba i una cartera de mà, es va penjar el cinturó amb la pistola i li va dir al xofer:

- Miliu, això s’està acabant. Agafi el cotxe, estimbi’l per un barranc i vostè s'amaga uns quants dies. Quan entrin els nacionals, vostè surt i ja s'haurà acabat.

Quedava deslliurat de totes les seves funcions.

- Senyor, si em disculpa, voldria anar a buscar el pare per marxar cap a França. És gran i sense cotxe mai arribarà a la frontera. I ja sap que ha estat Patró major de la Confraria de pescadors de Badalona, i això, per aquests animals, és gairebé com ser bolxevic. El meu germà ens ajudarà i arribats a la frontera, estimbarem el cotxe. Li ho prometo.

L’enginyer va mirar als ulls aquell jove alt, fort i decidit. En qüestió de segons va veure desfilar desenes d’imatges que havien viscut plegats al front i va comprendre que la seva valentia i honor era reservada a la família, i que aquella guerra, aquella absurda i estèril guerra no havia aconseguit trencar el nord d’aquell home que no entenia per que la seva vida havia estat sacsejada d’aquella manera. La guerra, per ell, va ser una càrrega més que havia de patir com a proletari. Acabat el compromís, només pensava en salvar el pare i el germà. De la dona i la filla ja se’n ocuparia més endavant. Enrere quedaven aquelles sospites de covardia quan el xofer posava d’amagat un full de paper de fumar entre els “platinos” per fer creure que el cotxe estava en pana les nits abans que s’havien d’acostar massa al front. D’amagat d’ell i dels comissaris polítics, l’enginyer retirava el paper mentre el xofer es queixava de que les bugies estaven molt gastades.

- Miliu, et fotràs en un compromís. Els nacionals estan entrant per la Diagonal i potser ja hi ha unitats saltant per la Serra de Marina cap a Badalona.

Dit això, no es va poder aguantar i el va abraçar amb força d’una revolada. Una encaixada de mans, un cop a l’espatlla i tan sols la imatge de la matricula als ulls mentre aquell cotxe negre, que havia estat gairebé la seva casa durant un any, s’allunyava cap a la Gran Via.

El que va succeir entre aquell moment i la seva tornada a Catalunya va ser gairebé com un estat febril. En el camp de concentració recordava vagament una matricula, un cotxe negre, algunes explosions al peu del Tibidabo, molts companys regirant papers i caixes, carreteres plenes de dones, de vells, de nens i de milicians, l’Empordà, el bell i transparent Empordà. Com havíem arribat a en aquell horror? en aquella brutícia que es reflectia en la mirada dels gendarmes i del vigilants del camp? Potser hi ha el Miliu entre aquests milers de persones, pensava. Set mesos més tard, va ser el seu nom en una llista, un paper, un funcionari, una signatura, i la incredulitat, l’alleujament per abandonar aquell lloc i la recança de deixar-hi tanta gent. Potser hi havia el Miliu arrossegant els peus per la sorra arran de mar.

A la frontera va sentir una primera fiblada de consciència. La Guardia civil demanava els papers a tothom i mecànicament els va allargar amb la mà i el cap enfonsat a les espatlles. Va notar la mirada penetrant del guardia en el seu front i el despreci de l’estultícia, i esperava una bofetada que no va arribar. Amb el cap enfonsat entre les espatlles va veure el salconduit que tornava altra vegada davant de la seva vista. El va agafar i el va guardar a la butxaca amb el cap sempre enfonsat entre les espatlles. Havia estat un capellà, amic de la família, el que havia signat la declaració de que el “señor Hipólito Mener, hijo primogenito de la família Mener, industriales de la Garriga, fue reclutado forzoso por el ejercito rojo por su condición de ingeniero de obras públicas y conocedor de las características técnicas de las centrales hidroelectricas de Cataluña, motivo por el cual fue automaticamente ascendido a capitán, muy a su pesar, dado su amor a España, a la Iglésia y a su família. Al no haber incurrido en hechos de sangre y haber boicoteado con peligro de su vida las maniobras del ejercito rojo, declaramos, por este motivo, que es afecto al régimen e imploramos el perdon para su persona a fin de que pueda reincorporarse inmediatamente a la reconstrucción de nuestra gloriosa patria”.

Després d’uns mesos de repòs a la casa pairal i d’un parell d’anys d’ordenar papers a l’empresa d’uns amics del seu pare, va aconseguir un permís per marxar a Anglaterra a supervisar les obres d’uns dics a Southampton. Amb els temps va entendre que allò era la preparació del desembarcament de Normandia. Durant aquells mesos va contactar amb els ambients universitaris de Cambridge, va assistir a trobades d’intel•lectuals, va impartir algunes classes i finalment, va aconseguir una plaça de lector fins que l’any 1950 va ser reclamat per una Universitat americana on s’hi va estar fins que va tornar a Catalunya, l’any 1965.

14 d'Abril

Avui és 14 d'abril, un magnífic dia per donar el tret de sortida del nou disseny del blog. I un bon moment també, per reflexionar sobre el sistema polític d'Espanya i la qualitat de la democracia espanyola. Utilitzant la metàfora taurina que proposa López Burniol, caldria "parar, templar y actuar".


Amb la República de Josep Viladomat com a fons, és un bon moment per fullejar aquesta breu introducció al constitucionalisme espanyol i comprometre's amb les pròpies decisions.

Les meves sèries de televisió

A casa vàrem tenir la primera televisió, l'any 1961. Jo tenia 4 anys. Era una "Askar" amb un sol canal. Posteriorment, els pares van incorporar l'UHF que es sintonitzava amb una rodeta instal·lada al panell lateral de la dreta. Ara m'he decidit a fer un inventari de totes les sèries que he vist a la vida i el resultat és aquest:

Anys 60
Capitan de puerto (Harbourmaster)
Patrulla de caminos (Highway Patrol)
La mula Francis (Francis mule)
Furia (Fury)
Sugarfoot (Sugarfoot)
Bonanza (Bonanza)
77 Sunset Street (77 Sunset Street)
Rin tin tin (Rintintin)
Dick Tracy (Dick Tracy)
Combate (Combat)
Ella, él y Asta (The Thin man)
Los nuevos ricos (The Beverlly Hillbillies)
Los Intocables (The Untouchables)
Abbott y Costello (Abbott and Costello Show)
Superman (Adventures of Superman)
El show de Dick Van Dyke (Dick Van Dyke Show)
El Santo (The Saint)
El fugitivo (The Fugitive)
El gato Felix (Felix, the Cat)
Cheyenne (Cheyenne)
Bronco (Bronco Layne)
El llanero solitario (The Lone Ranger)
El Virginiano (The Virginian)
Buggs Bunny (Buggs Bunny)
Correcaminos (Road Runner Show)
Embrujada (Bewitched)
Granjero último modelo (Green Acres)
La familia Munster (The Munster Family)
Laramie (Laramie)
Las manos mágicas (The Magic Hands)
Looney tunes (Looney Tunes)
Los Picapiedra (The Flinstones)
Fantasias animadas (Merry Melodies)
Mi bella genio (I Dream of Jeannie)
Mr. Ed (Mr. Ed)
Mi marciano favorito (My Favorite Martian)
Perdidos en el espacio (Lost in the Space)
Perry Mason (Perry Mason)
Pixie y Dixie (Pixie & Dixie)
Rumbo a lo desconocido (The Outer Limits)
El show de Doris Day (The Doris Day Show)
Historias para no dormir
Huckleberry hound (Huckleberry hound)
El oso Yogui (Yogui Bear)
Las aventuras de Kit Carson (The adventures of Kit Carson)
Los invasores (The Invaders)
Don gato (Top Cats)
Viaje al fondo del mar (Voyage to the Bottom od the Sea)
El pájaro loco (Woody Woodpecker)
El diablo de Tasmania (Tazmanian Devil)
Lassie (Lassie)
La isla de Gilligan (Gilligan's Island)
La conquista del espacio (Star Trek)
El agente de C.I.P.O.L. (The Man of U.N.C.L.E.)
El gran Chaparral (The High Chaparral)
Doctor Kildare (Doctor Kildare)
El tunel del tiempo (The Tunnel Time)
Flipper (Flipper)
Los autos locos (Wacky Races)
Mision imposible (Mission impossible)
Mr. Magoo (Mr. Magoo)
Skippy (Skippy)
Los Vengadores (The Avengers)
Valle de pasiones (The Big Valley)
M Squad (M Squad)
Los invencibles de Némesis (The Champions)
Los Thunderbirds (Thunderbirds)
Los bribones (The Rogues)
Caravana (Wagon Train)
Superagente 86 (Get Smart)
Belphegor el fantasma del Louvre (Belphegor le fantôme du Louvre)
Daktari (Daktari)
Diego de Acevedo
Daniel Boone (Daniel Boone)
Los Monkees (The Monkees)
Mi oso y yo (Hurricane Coming)
Es usted el asesino?
Centro medico (Medical Center)
Mannix (Mannix)
Danger man (Danger man)
Ladron sin destino (It Takes a Thief)
Audacia es el juego (The Name of the Game)
Anys 70
Julia (Julia)
El rebelde (Johnny Yuma)
Ironside (Ironside)
Alfred Hitchcock presenta (Alfred Hitchcock's presents)
Jim West (The Wild Wild West)
Los persuasores (The Persuaders)
Canon (Canon)
Banacek (Banacek)
Sam Cade (Cade's County)
Las calles de San Francisco (The Streets of San Francisco)
Colombo (Columbo)
McMillan y esposa (McMillan and wife)
Hawai 5-0 (Hawaii 5-0)
La pantera rosa (The Pink Panther)
Los hombres de Harrelson (S.W.A.T.)
Baretta (Baretta)
Kojak (Kojak)
McCloud (McCloud)
La mujer policia (Police woman)
La isla de la fantasia (Fantasy Island)
Un hombre en casa (Man About the House)
Los Roper (George and Mildred)
Doctor Caparrós, medicina general
Vacaciones en el mar (Love Boat)
Anys 80
Doctor Caparrós, metge de poble
M.A.S.H (M.A.S.H)
Canción triste de Hill Street (Hill Street Blues)
Corrupción en Miami (Miami Vice)
Fama (Fame)
Remington Steele (Remington Steele)
Luz de luna (Moonlighting)
De professió API
Si, ministre (Yes Minister)
Si, primer ministre (Yes Prime Minister)
Radio Cincinnati (WKRP in Cincinnati)
Magnum (Magnum)
Juzgado de guardia (Night Court)
Anys 90
Treinta y tantos (Thirty Something)
Laura
Oh, Europa!
Oh, Espanya!Plats bruts
La memòria dels Cargols
Anys 2000
Psycho-Express
Majoria absoluta
Jet lag
Porca misèria
Anys 2010

La sagrada família

Fent un anàlisi ràpid, observo que més de la meitat les vaig veure durant els primers deu anys de vida i que, posteriorment, l'interès ha anat baixant dramàticament de forma exponencial. Vol dir això alguna cosa?

S'acosta l'hivern

Agreeixo profundament a qui ha penjat el video a Youtube la seva gentilesa.

Nevada del 62 a Badalona

Per mi, sempre serà la Nevada de Badalona. Recordo les primeres paraules de la mare que vaig sentir al despertar-me: "nens, correu, està nevant!". I em recordo a mi i al meu germà, encara enfundats en horrorosos i estimats pijames infantils, mirant encuriosits per la finestra amb ulls brillants pel que estàven descobrint. Aquell Nadal va ser una festa a casa dels avis. Al vespre, mentre tothom encara era a taula prenent un "carajillo" o un "suau" i fumant un "Ideales", vaig sortir sol al badiu fosc, aquell badiu a l'estiu ple de flors i amb un galliner al fons, vaig mirar la negra nit al cel, vaig agafar la neu amb misteri a les mans i hi vaig jugar fent dibuixos llumbrejants de gris. Abans d'entrar a l'escalfor familiar vaig fer un "pipí" a la neu, tal com m'havien indicat els grans i que era l'objectiu inicial de la meva excursió nocturna. Quin descobriment infantil, la neu es fonia!

L'endemà al matí, mig mandrosos, vàrem demanar als pares que ens portessin la neu al llit. El matí de Sant Esteve l'espectacle era immens. Recordo els caminets que els pares i veïns van fer amb pales i que eren gairebé muralles a banda i banda de la meva petita alçada. Els dies següents, a la Rambla i a la platja, tot era blanc. Jo caminava de la mà d'una senyora que no recordo, una amiga de la mare que em va portar a passejar mentre ella treballava a "les nines".

Sé que en aquells dies va començar el meu gust per l'alpinisme i, no cal dir, que una de les meves pel·lícules predilectes és "Regreso a las minas del Rey Salomón". I si algú em pregunta què és la neu, li diré que és la infantesa i el misteri d'aquells adults que es comportaven amb tanta seguretat a la vida nevada.

Gairebé cinquanta anys més tard, la Nevada del 62 és el "Rosebud" d'Orson Welles per tots aquells que, any rere any, han esperat que tornés.

Un Te Deum per Europa

Així estan les coses. En els temps que corren, ser optimista és gairebé un deure.

Crònica d'una visita a la Fundació Miró

A la Fundació Miró l'hi tinc pillat el truco des de que l'any 1984 vàrem gravar el video "Etnografia de materials" amb el Poki, basat en l'arquitectura que Sert va crear per la Fundació i que parla de la construcció de les relacions socials. I no és extrany per que, ja des de la seva inauguració, la Fundació (obra de Miró + arquitectura de Sert) és un punt de l'espai bàsic del paisatge intelectual i emocional de la meva vida.

Són moltes les paraules clau que m'hi vinculen: Rosa Maria Malet, pintura-ofici-pare, Lindsay Kemp, Antonio Saura, Marcel Duchamp, Videografia-Antoni Mercader i, com a orígen de tot, un petit llibret que recomano, "Miró llegit" de A. Cirici Pellicer publicat per Edicions 62 (1971).




Kilòmetres de cotxe nou, funicular: ahir vàrem visitar la Fundació. La Dama i la Vagabunda hi van descobrir formes i colors especialment pensats per els seus ulls i ens vàrem permetre el luxe de dinar al restaurant com una família de turistes europeus: braç de patata amb salmó, carpaccio, macarrons, butifarra amb pastis de tonyina, copes de vi, aigua, refresc, cafè i finestrals amb llum de primavera. Alguns objectes i bibliografia del Miró ens vàren conduïr cap a l'estricte centre de Barcelona: un suís i d'altres petits dolços a la Pallaresa de Petritxol. Més llibres a la Documenta -com si no haguessin passat els anys- i retorn cap a casa.

Aquesta és la crònica d'una excursió a la ciutat.

Sant Llibre i Santa Rosa

S'ha acabat Sant Llibre i Santa Rosa. Ha estat una bona jornada. Ens hem farcit de llibres que volíem llegir a Can Casellas, hem dinat estupendament bé al Bar Roma, davant la Universitat i, a la tarda, hem anat a Bochaca i a La Central on la Dama i la Vagabunda han triat els seus llibres. La Vagabunda ha pillat un llibre de pingüins i la Dama, un d'ocells on s'ha interessat per la Merla roquera (Monticola saxatilis). I és arrel d'aquest fet que he recordat una història que vull consignar aquí.

Fa anys, quan viviem a Alzina, una primavera va arribar una Merla roquera en busca de parella. Durant tres o quatre dies la vaig estar observant amb els prismàtics. Era espectacular veure com s'aixacava verticalment des de la teulada de l'església fent el seu cant nupcial i tornava en picat a posar-se a les teules. Però res, cap parella acudia al costat seu i la tristor s'apoderava de nosaltres. Un dia, mentre dinàvem, l'amiga Merla es va posar a la barana del nostre balcó, a l'altra punta del poble on mai havia vingut a cantar, i a l'instant una famella es va arrapar a la paret de pedra de la casa del davant. Durant un parell de minuts van estar els dos revolotejant entre la barana i la paret. Finalment amb un vol potent i decidit van desaparèixer per l'horitzó. Feliç, va venir a presentar-nos la seva nova amiga i desitjar-nos la mateixa felicitat a nosaltres.

Ara, més de deu anys més tard, espero anar una primavera a Alzina per trobar una Merla roquera que em porti notícies d'ella.

A la Flors Sirera, cooperant morta a Rwanda, en record de quan passejava per Alzina. Flors, felicitats en el dia del teu aniversari. Avui han inaugurat el teu Parc a Tremp.

Natura, cultura, ciència i literatura

Em sembla interessant reproduïr aquest passatge que he trobat a Tolstoi. Pot ser útil per pensar sobre les relacions entre l'home i la natura, i sobre les relacions entre ciències experimentals i ciències humanes. Ho trobo una bona manera d'entendre la modernitat:

"A més de les feines de la hisenda, que exigien una atenció particular durant la primavera, a més de les lectures, Levin havia començat aquell hivern una obra sobre l'explotació de la terra el pla de la qual consistia en això: que el caràcter del qui treballava la terra era pres com una dada absoluta, igual que el clima i el terreny, i per tal que totes les tesis de la ciència relatives a l'explotació de la terra es deduïssin no solament de les dades del terreny i el clima, sinó també d'un cert caràcter invariable del treballador."

"Anna Karèrina". Lev Tolstoi (1877). Editorial Proa, 2005, pg. 175.