És un barri cèntric de Badalona que sempre he vist al límit de la degradació i que hauria d'haver comptat -en aquests 30 anys de democràcia- amb un pla de millora urbana que regenerés el paisatge urbà i els serveis, millorés l'habitabilitat dels edificis i deixés a les persones que hi viuen, crear-hi els espais de sociabilitat.Recordo el misteri que representava, per mi, la descoberta dels seus carrers quan anava a l'escola de la "Donya Júlia", la inquietud que em provocava l'Església de Santa Maria i la placa que hi havia a la façana, el rebuig de l'edifici de la o.j.e., la simpatia de l'escola on la meva mare havia estudiat durant la República, l'interès per l'arqueologia i, sobretot, l'itinerari quotidià per anar a l'Institut Albeniz. Per aquests carrers va discórrer una manifestació improvisada d'estudiants que va ser brutalment reprimida per la Guàrdia Civil en arribar a la cantonada del carrer de Sant Anastasi amb la Plaça de l'ajuntament, el dimecres 4 d'abril de 1973, després d'una assemblea a l'Institut com a repulsa per l'assassinat de Manuel Fernández Márquez, obrer de Copisa a Sant Adrià de Besòs.
Ara, l'ajuntament vol posar en marxa aquest P.M.U. Fins aquí, d'acord. El problema és "què" i "com" es vol fer. Aquest pla té la oposició de gran part dels veïns de Badalona. Davant del conflicte penso que un pla urbanístic com aquest s'ha de fer amb transparència i participació ciutadana per tal de garantir, a més de la millora urbana, la conservació del patrimoni històric, arqueològic, urbanístic i cultural que el barri representa.
Si voleu més informació o adherir-vos al Manifest, cliqueu:
http://daltlavila.wordpress.com
http://cat.bloctum.com/pimpinela
http://www.badalona.cat/
